Si Déu me'n dóna la graci
i em mantén sa hubelitat,
vo'n direé una rondaina
de coses del temps passat;
també de moltes que en vénen
des modo que està arreglat
i si en trobau falta a ninguna
m'ho direu per caritat,
que a aquest món tots som errables,
no hi ha ningú defensat,
bon lloc a la terra santa,
també la gentelitat;
n'hi havia un donzella,
noble de gran santitat,
anomenada Maria,
per dir-la amb més claridat,
sa més ditxosa i hermosa
de quantes Déu n'ha criat,
casada amb un home un dia,
perquè li 'via agradat,
d'estar junts en companyia,
guardà sa vergilitat,
per idea no tengueren,
sempre es varen ben amar
i estant en vostra presenci
aquí em vull calar a cantar,
unes paraules ben clares,
si les voleu escoltar,
que amb elles us daré a entendre
coses que hi devem pensar,
de Sant Josep i Maria,
també n'haurem de parlar,
per sa il·lusió que tengueren
quan l'Àngel los va avisar,
tot de les seues semblances,
des modo que es va encarnar;
tots devem consivirar
la meravilla tan gran
quan va dir plena de graci,
amor de l'Esperit Sant,
dins de les seues entranyes
porta el fi de Déu tancat;
va parir as cap de nou mesos
amb molta lleialtat,
no sentint dolor ni penes,
ni tenir ningun pecat,
va parir dins un palaci
des mateix Déu fabricat,
no tenint llit per jeure,
llençols ni pati agranat,
sinó és un poquet de paia
que a los bous 'via sobrat,
dins una menjadoreta,
allí el varen contemplar;
l'endemà quan va ser es dia
que es solei va traspuntar
varen sentir que venien
pastorets i bestiar;
Sant Josep se'n recelava,
no els volia deixar entrar,
diguent que eren espies falses,
que mos vénen a acusar,
llavò respongué: Maria,
deixau-los entrar,
que ho és nat el Bon Jesús
i aquí el vénen a adorar;
i es pastorets quan entraren
ja s'hi varen enquantrar,
i en venir en part de sa tarda,
Maria los va parlar:
i anau, pastorets, anau,
a reciar es bestiar,
que en ser de nits farà fosca
i és tard i vo' n'heu d'anar;
pertot allí on 'nireu
ja ho poreu dir i contar,
que ho és nat el rei de reines
i el Senyor més gran que hi ha
i es pastorets quan se n'anaren
no en deixaven de parlar,
prompte tengueren porfedi,
si serà o no serà,
i Herodes quan ho va sebre
molt fortament s'enutjà,
ses criatures petites,
totes va fer degollar,
per veure si encontraria,
que es va poder defensar.
Sant Josep amb diligenci,
ja és tard i mo' n'hem d'anar.
Caminaren nit i dia
fins que hi varen arribar
i allà trenta anys hi estaren
que ningú no els conegué;
Sant Josep perquè era pobre
trebaiava de fuster
i trebaiava per viure
i així com ara ho han de fer
i també per mantenir-se
ell i qui volia bé;
quan va ser d'edat de trenta anys
que li va parèixer bé,
pel món ja predicava
que ell era Déu vertader,
i a rics i avarients
no ho podien escoltar-ho,
diguent perquè era pobre,
i ho fa per no trebaia,
l'hauriem de mantenir
i ell se va fer batiar
per donar-mos es camí
i en ses fonts del Sant Baptisme
a tots mos va redimir,
si no hagués set per s'errada
que a Adan li va succeir,
quan li va menjar ses peres
que tenia as seu jardí
i ara tots les duim pintades,
que no en podem refugir;
dalt sa trona ens ho prediquen,
per aquell que ho vol sentir,
qui voldrà fer bones obres,
qui voldrà fer mala fi.
Si Déu me dóna la graci
i em mantén sa hubelitat
vo'n diré una rondaia
de coses del temps passat.
