Jo encara en tenc un record,
de quan era petitet,
que ma mare em cuidava
i em va fer néixer un bonyet.
Cala-t'hi medecinetes,
que ho serà un florunquet,
cala-t'hi encrità de pipa,
que ho fa juntar humilet.
Calla tu, que poc t'importa,
que amb això no hi entens res,
que sempre m'has de sortir-me
en tota classe d'ormeig,
Basta que ets tan xerradora,
no et vui ni et voldré mai,
i hauràs de quedar a ca teua
i servir-los de raspai.
Més m'estim quedar a ca meua,
a servir-los de raspai,
que no haver de venir amb tu,
ama d'aquest eixugai.
I llavò mos casarem
en venir per Sant Joan,
que és es temps de fer xareques,
que dius que t'agraden tant.
I calla, que no dius ver,
que n' te n'he parlat mai,
ja saps que ses de figuera
a jo em fan mal de queixal.
Jo no sé que fas es tonto,
com si en 'vesses d'altres mai,
dugue'n de ses de ca teua,
veiam si no són igual.
Jo crec que si n'hi ha cap
no deus sebre on estan,
que ni menos tens fiança
per tenir-les en ses mans.
Compraré una escopeta
per caçar-te es teu pardal.
I es meu pardal és esquiu
i no me l'agafaràs,
i el tendré dins una gabi
i d'allí te'l miraràs.
No digues aquestes coses,
que hi qued tot estorinat,
i amb sa gola que tenia
d'agafar n'Estufornat.
No vaigues bé tant pes sol
que llavò es sol te'l fondria
i no en tendriem per tot s'any.
No cregues que vuiga anar
amb so trempar mostrant,
jo que tampoc no ho voldria,
ni que te n'hi anasses mai.
Te'n vas davall sa murada
que allí n'hi ha d'encantats.
Vaja enamorada meua,
no m'ho 'guera pensat mai,
que riguent diguéssem bromes,
passàssem tan endavant.
