Cançoner de les Pitiüses

Per si ho fos sa darrer vista, adiós mos hem de dir, mai 'guera pensat en vida mos 'guéssem de despedir. Si això és sa teua alegria com se té de definir, si tu per pobre m'oblides jo estic creguent que és així, si sa riquesa 'precies trebaia per alquerir, mira que Déu nat castiga i no saps lo que es pot seguir, que tu no saps es teu viure ni sa sort que has de tenir, que ho podria ser no ser-ho així com te deuen dir, que es qui té qui l'esverteix, voltes el fan penedir, jo no em despreciic per res, ni tenc ningun mal per dir, però ho 'gueres pogut dir-ho, si et volies despedir i d'ara envant ja ho veurem sa sort d'un i sa de s'altre, si ho hem de plànyer per res ja ho sospirarem vegades, per això és que t'esverteix de tot lo que et pot seguir, que aquell mateix se fa es gust de ningú es pot penedir.