Cançoner de les Pitiüses

No sé què diantres fas tan allisar-te sa clenxa, jo em pareix que si hi bastàs te la faria lluneta i et faria anar aviat, que sembla que no tens pressa que estic per aquí arrufat sense res que m'entretenga, encuidant-me des teulats, no et vaiguen a sa garbera que ho tens tot espigatxat, sembla que hi bequetgen sempre i en 'gafarem de pintats d'aquells gavatxet negre, que per tenir engabiats fan un ocell de parèixer i ves amb seny amb so gat, cuidado que no te'ls mengi, que si els 'riba a haver tastat, sempre hi anirà coa estesa, amb so mostatxo arrufat, roncant per vora sa cendra i jo ja el 'guera enviat a fer més de cent punyetes, deixa anar això que és pecat parlem d'un altra conversa, parlem des enamorats, que et solen venir-te a veure, que si és tard i no han siulat, tu no hi estàs satisfeta no hi estàs satisfeta ni en res prens devertiment. No sé què diantres fas tant d'allisar-te sa clenxa, jo et proment que si et bastava te la faria lluenta.