I
Sa gent veig que no té pressa; / tots volen esperar es ball.
Anit estarem de festa; / demà no serà igual,
que ja són prop de les tretze / i huarem de perdre es jornal,
que as matí tot déu se queixa, / mos hem d'aixecar es sol alt
que no devisam sa fetxa / ni sentim a cantar es gall.
D'hasta que sa fam apreta / ningú se'n fa cabal.
Sa gent només va distreta / fent xacotes i algun ball.
Sa jovintut s'hi presta, / que no estan per dita mai:
de matinada se'n deixen / i encara sabent-los mal.
Ja us arribarà a llevar es créixer, / al·lotes, si no us cuidau,
que es festejar no us engreixa, / només us debilitau.
Molt prompte tendreu sa cresta / ruada i es color blau.
Mirau que això no alimenta / lo que valtros us pensau,
que amb una ratxa dolenta, / s'embarcació decau.
Cuidado amb so baròmetro / que antes marqui temporal
que no us 'gafàs sa tormenta / amb totes ses veles dalt, (...)
Sa gent veig que no té pressa; / tots volen esperar es ball.
II
Moltes modes han entrat, / el món pareix que adelanta.
Veig que tot ha prosperat, / sa gent llavors era bamba.
Per això, es de més edat / no porem anar a cap banda
que un va mig empatxurrat / i amb poca cosa s'espanta,
que encara estam atrassats / es que vivim a campanya,
fora de societat / i de costums d'usança.
Ballam a l'antiguetat / i hi feim alguna cantada
i encara anam desfressats / en venir es temps de matances.
Només hem estudiat / de fer parets i solanes
i alguns des que hem navegat / amb algun bot o xalana,
que no estam amarinats / per pailebot ni balandra.
Jo sense estar examinat, / no gosc a patronetjar-ne,
no fos que m'hi embolicàs / i no sabés com posar-la
i en lloc d'arriar hissàs. / No seria cap miracle!
Que un, mig desorientat, / és fàcil etivocar-la-
Altres voltes m'ha passat / 'ver-la d'envestir a sa platja.
Jo, com ja vos 'via explicat, / me'n solen passar de rares
i en ser que venc a ciutat, / sempre en faç alguna errada.
Voreu lo que m'ha passat / quan he sét a s'arribada.
Quan he vist tants d'aferrats / pensava s'abaraiaven
i enseguida he preguntat / per què no els desapartaven
Veiguent que no en queia cap, / amb tant que revaletjaven.
Portaven molt bé es compàs / que sa música tocava. (...)
Crec que tocaven sa peça / de s'Entrada de Bilbao.
Sa gent veig que no té pressa; / tots volen esperar es ball.
III
I molt bé feim si disfrutam / que ja molt poc temps mo'n queda,
que a sa banda de llevant / diuen que n'ha sortit una estrella
vermeia, color de sang, / amb una gran coarrella:
sa que mos va anunciant / sa guerra que mos espera.
Ses nacions totes van / que ronquen com a fieres.
Itàlia sa de davant; / ses altres més endarrere.
Totes se van aliant, / fortificant ses fronteres.
Molts de mils de soldats / van allà cap a ses trinxeres.
Pobre d'aquells que hi estàn / sense sa voluntat seua.
Que és més culpables no hi van, / que estan tranquils a ca seua
per fer derramar sa sang / a tota sa part obrera,
per ells anar prosperant / de galons i més estrelles.
Si es que fan anar davant / es girassin endarrere
i els anassen disparant / per dalt ses seues costelles! (...)
Es gasos asfixiants, / moltes bombes i torpedos,
i es aeroplanos volant / pitjor que ses orenelles.
Sa gent en poc temps destruiran / ses nacions enteres.
També bombardetjaran / a s'illa de Formentera.
Si no mos espavilam / i mos carregam de pedres,
anam tots a tirar al blanc, / que serà sa més certera.
Així com només parlam / per s'ombra de ses figueres.
Sinós molt prompte veuran / ses des Cap i ravaleres
que tendrem un desengany / antes de tornar Sant Pere,
que aquí mos hi portaran / alguna guerra estrangera,
que prompte es italians / hi plantaran sa bandera (...)
Sa gent veig que no té pressa; / tots volen esperar es ball.
