I
Anit m'han duit es tambor, / perquè cantàs si volia.
Per dar satisfacció, / perquè qui em mana m'obliga.
Jo vo'n diré un regló / que vaig formar s'altre dia,
quan me feren sabidor / de lo que jo no sabia:
que era jo perseguidor / de lo que un altre volia,
o em feia pretensió / de lo que no mereixia.
Jo et vui dar s'ocasió / perquè no et pensis o digues
que no hi trob solució / o em pareix cosa impossible
es fer sa dimissió / i presentar renuncia.
Si mereix mal o millor, / ja vendrà per algun dia,
que el món és gros i redó, / roda de nits i de dia
Seguim s'evolució / regits per aqueixa guia;
trobam dolent i millor / amb so turno de la vida,
tan prest fa fred com calor, / s'acurça i s'allarga es dia,
no és sempre una estació, / que cada poc temps canvia;
tu estàs ara en sa millor, / en primavera florida,
No et facis il·lusió / ni estan desperta somiïgues,
que enc que tot faci verdor / per onsevuia que mirgues,
pot canviar de color / d'així com tu no voldries.
I en ver perdut sa tendror, / sa planta no és tan polida,
que es converteix en tristor / lo que abans era alegria,
que aquest món és molt traïdor, / no hi val 'nar-hi amb picardia,
i una mica enganyador / -no ho dic perquè t'ho siga.
Sa meua explicació / no et farà ni eixida
i em tornaràs de raó / si cau bé algun dia.
Anit m'han duit es tambor, / perquè cantàs si volia
II
Quan un porta en pensament / una passió tan dura,
torba es coneixement / de qualsevol criatura,
i en 'rimbar s'hora o moment, / que se'n va o un l'ha perduda,
recobra es coneixement / igual que un arbre sa fuia,
que en estar cremat des vent, / sa sequedat l'apressura,
sa fruita li va caiguent / abantes de ser madura;
i en mudar es temperament / o canvi de signadura,
treu de nou i va cresquent / i ufanós i tendre puja,
va recobrant lo perdut / de sa seua decaiguda,
que el món duu aquest moviment: / tan prest creix com desminua
i així per lo conseqüent / n'hi ha de plenes i de buides.
No és sempre lo que un pretén, / que ho té encara que un ho vuiga,
no hi val es ser intel·ligent / ni ser persona sabuda,
que un s'enganya fàcilment / segons ses cartes que un juga.
Jo, sa de baix, no la prenc, / perquè és massa coneguda.
Tenc aprou, i comptarem / per sortir d'aquesta duda;
i així llavonces sabrem / si hem guanyat o l'hem perduda.
Si vols parlar clarament / sense calar cap excusa,
no et contradic ni et reprenc: / pots fer sa idea que vulgues,
que si hi ha interessament / o de parlar amb jo rebutges,
mira que molt fàcilment / volguent-ho un ho excusa.
Jo me'n temia fa temps, / ja m'he fet preparatura.
No ho estic tan innocent / quissà com tu te figures,
per coses que veig i sent / dites de comsevuia:
val més es medicament / que guarda que no es que cura.
per això vaig barlovent / des rumbo que abantes duia
per si hi 'gués abatiment / navegar sense perill
i fer-li en popa redó / si hi 'gués la mar molt florida.
Jo faç improvisió / amb una cosa senzilla.
Si hi poses atenció, / ja comprendràs enseguida
que no ho dic per passió / ni tampoc per gelosia.
Anit m'han duit es tambor, / perquè cantàs si volia.
III
No sé si és per cosa certa, / però així mateix hi dubt,
Fins ara no ha fet efecte / lo que m'han dit i he rebut,
que he trobat sa porta oberta / per entrar quan he volgut.
Si m'heu parlat a la inversa, / jo en valtros no ho he conegut
que em fésseu mala conversa / ni em miràssiu recelut.
Veig que no som tan perfecte / com hauríem merescut
si t'he fet alguna oferta / tal volta contra ton gust.
Quan sa passió es desperta, / un posa es seny mig perdut (...)
que a vegades un no encerta / a un pensament ocult.
Jo et faç aqueixa conversa / d'exeperiència que hi duc,
diguent-ho mig indirecte, / però ja ho hauràs conegut.
Jo et faç dos comparances / de lo que us ha acontengut.
Feta en sé, d'una planta, / sembrada en terreno eixut:
no arriba a fer arrel ni branca / ni produeix en so fruit.
Molt fàcilment un l'arranca, / de voltes amb un descuit,
i un se queda igual que abantes, / més que té aquell temps perdut.
Sa meua és una semblança / d'una paloma que fuig,
que algun ruido les espanta, / o per coses que ha sabut.
Vola d'hasta que s'acansa / o mentres que ella ha volgut;
llavors es tira dalt sa branca / de s'arbre que és des seu gust.
I allí està tranquil·la i canta / com si res mai 'vés tengut. (...)
i un sentiment noble i recte / per tu sempre he tengut,
no et guard rancor, ni en conversa / tampoc t'he desmerescut,
que et don es mateix valor / que pens que abantes tenies,
que es temps que he parlat amb tu, / el cor meu s'hi divertia.
Anit m'han duit es tambor, / perquè cantàs si volia.
