I
ja que m'heu duit es tambor, / jo l'he pres amb lleialtat
per dir-vos una cançó / o bé siga sa meitat.
No sé es coll si em 'nirà bo / finsos haver-la acabat:
ja sent que em fa coentor / i alguna mica embossat.
Faré un poc de remor / ja que mos hem ajuntat,
i en 'nar de reunió, / també faç sa meua part
enc que no som cantador, / però sempre m'ha agradat
i he portat afició / an aqueixa classe d'art.
Igual bona intenció / an es altres que heu cantat:
un més mal, s'altre millor, / cada u fa lo que sap.
No parlava per jo, / que ja ho tenc mig olvidat;
no us estranyareu d'això, / degut a sa meua edat.
ja faig cara de major / i alguna mica ruat,
que vaig d'en racó en racó / per allí mig arrufat
'nant en busca des fogó, / que ja m'he tornat gelat,
que per poder entrar en calor, / abans m'he d'haver escalfat.
Sa que em fa de companyó / ja vo'n pot dar trelladat,
que no se'n pot fer raó, / no sap lo que m'ha passat.
No té comparació / d'un temps en aqueixa part,
que hi ha variació / hasta més de sa meitat,
que havia set complidor / quan s'havia presentat.
Si es tractava d'un favor, / jo mai no em 'via excusat.
Donava mà en es porró / sense cap dificultat,
que m'ofèn hasta s'olor, / com si mai n'havés menjat.
Pot quedar sa inlusió, / lo demés ja s'ha acabat.
Ja que m'heu duit es tambor, / jo l'he pres amb lleialtat.
II
Mal me sap que es temps s'acaba, / perquè un sempre s'enveieix.
si un s'hi posa a pensar-hi, / es nostro viure no és res,
que el món a tots mos enganya, / és mal de sebre lo que és.
Val més un no cavil·lar-hi, / perquè tendrem lo mateix.
Mentre hi estam disfrutem-ho / cada u com requereix.
jo tendré que retirar-me, / s'edat ja m'ho permeteix,
ja només vaig de cantades / cada dos mesos o tres
i en vui posar per anyades / i encara en dies feners.
Per ses festes ja no paga, / que es meu cantar no ho mereix.
Parlant de coses passades / sa gent no s'hi deverteix.
Sa jovintut els agrada / altra classe de bromeig,
que amb això no hem d'agafar-hi: / lo que és seu ho requereix.
Porten una bona armada. / De sa canya no us dic res.
Sa cosa està combinada / per tot així com mereix.
Si sa sort els acompanya / poden 'gafar algun peixet.
Jo, en es meus temps, n'agafava / de menut i més grosset;
quan sa pesquera trobava, / armava es canyotinet,
'via fet bones calades, / us ho dic així com és,
i llavors de matinada / feia bol an es gerret,
avarava sa xalana / per anar a posar s'artet,
enc que hi 'ves mar arrencada / de ponent o de llebeig,
'xi mateix ho capejava / hasta de vegades de dret,
que ja és feina debades, / es fer tant de malaveig:
enc que estiga la mar plana / molt aviat em mareig. (...)
ja que m'heu duit es tambor, / jo l'he pres amb lleialtat.
III
M'agrada seguir la broma, / per això anit he vengut,
ja que es trata de persones / tots amics i coneguts
i en ser que sa cosa en dóna, / passam un rato de gust
i així conservam memòria / de lo que havíem sabut,
seguint en sa nostra moda, / que sempre havíem tengut:
tant si és home com si és dona, / naltros ja no hi hem cabut
i ho miram d'un poc enfora / de dret o bé d'assiguts,
que a vegades un se troba / una mica defalgut
i li pot caure sa roba / si porta es cinturon fluix.
Que Déu mos guard de mal, / que un pot tenir un disgust,
que es sol passar alguna cosa, / un no l'hauria vuigut.
Jo sempre he estat de bones, / que sempre m'he devengut.
I us contaré una història / de ses darrers que he tengut.
Un dia de vent de fora / i es temps una mica cluc
me'n 'nava cap a sa vora / per anar a veure es llaüt.
Quan hi vaig estar-hi vora, / sent que em criden i m'atur
i em vaig trobar amb una cosa / Que us dic que Déu mos ajut!
No portava fil de roba, / així com 'via nascut,
i es veia bé que sa droga / ja l'havia corremput.
I es va calar fent aproves. / Vaig pensar "ja m'has fotut".
I així es tanca i així s'obri, / però en menos d'un minut
'nava buscant-me sa forma / de fer un joc conegut,
diguent "farem sa raposa, / per últim farem es cuc;
un escaixa i s'altre dóna, / vorem quin punt has tengut"
Vaig dir per volta segona: / "No vui cartes, que no juc".
que allò feia poca gola, / que estava que ja li put;
d'una cosa perillosa / millor fa si un ha fuit.
Jo me'n 'nava sense córrer, / però sí espès i menut.
Hasta vaig perdre sa gorra: / no és aqueixa que duc,
era diferent color, / un poquet més esblancat,
que us puc dar relació / d'a on l'havia comprat.
I ara vos deman perdó / si he dit algun desbarat.
ja que m'heu duit es tambor, / jo l'he pres amb lleialtat.
