I
Basta que sa gent em prega, / diré un tros de cançó,
que he tengut una sorpresa / quan m'heu portat es tambor:
,ver de cantar sense sebre, / ni sé es coll si em 'nirà bo.
Per acompanyar sa vetla / faré un poc de remor
i així jo us faré veure / si és veritat o si no.
Jo tenc voluntat de creure / però em falta lo millor
perquè sa gràcia encertesca / i alguna bona cançó.
Però vui seguir es sistema / que em tengut en es cortó
i així recordarem sempre / dir es nostro jove o major,
qui donen aqueix exemple / i aqueixa distracció
sens agraviar ni ofendre, / ni cap mala intenció.
I algun diumenge o festa / fèiem sa reunió,
sa gent anava distreta / i sempre de bon humor,
no es feien coses secretes / com per enganyar ningú:
fets i paraules honestes / respetant-nos cada u.
Això ha canviat de pressa, / serà més mal o millor,
ses criatures ja neixen / amb una altra enclinació.
Així que percurem sempre / tornar as costum de llavors
i enc que a alguns els aparenta / una etivocació.
Basta que sa gent em prega, / diré un tros de cançó.
II
Vaig a canviar de tema / i us diré alguna xista.
En el món tots passam pena, / ja sigui per lo que sigui.
Ses dones teniu ploremes / que mos compliquen sa vida
i alguna mica de zelo, / en veritat o mentida.
Vejam s'home per on juga / i a veure per on transita,
si 'nirà per cosa seua / o si tendrà alguna cita.
Mirau-lo bé amb sos quemelos / i no perdre-lo de vista,
que as que més i as que menos / li agraden ses turistes.
Com que n'hi ha de maneres, / sempre es fan encontradisses,
que aqueixes un poc maneres, / que van per dalt de ses pistes
o bé per damunt s'arena / com poden desvestir-se
i molt aviat comprenen / si els gasten alguna xistra.ç
No solament ho entenen / de Formentera i Eivissa,
que n'hi ha de forasteres / que també estan en sa llista.
No els dona ninguna pena / encara que un les critica,
que diu que per això vénen / i us dic que es ben aprofiten.
No us heu d'estranyar si tenen / allò que no es necessita,
que elles de forma en convenen / lo que quasi no es pot dir-se,
que sé veure lo que tenen, / ho posen tot a la vista,
vejam si s'ho mercadegen / abantes de destruir-se.
Si de fora pareix verda, / de dins té altre color,
no són d'or totes ses prendes / enc que facin lluor,
i ho pinten com els parega, / per fer sa confusió.
Basta que sa gent em prega, / diré un tros de cançó.
III
Ja que mos hem reunit, / jo us vui dar s'enora bona,
tots coneguts i amics, / tant de baix com de la Mola.
Sempre mos hem destengit / fent alguna cançó nova,
passam un rato feliç / cantant i seguint la broma.
per fin tots s'han divertit, / tant es veis com sa gent jove.
De més gros a més petit, / tota contenta i folgosa.
No per lo que jo us he dit, / perquè sa gràcia no em dóna.
Per ses altres que hem sentit, / dit totes en millor forma.
Jo només faç embolics / d'alguna cosa mig tonta.
Si quedau malagraïts, / ara tothom que perdonga,
també dic an es marit / que no em prengui més en compte,
només voldria i desig / vejam si lo passat torna,
que ja hem deixat en olvit / de quan un era més jove.
Mos fèiem algun garip, / però uns quants anys més prompte.
Ara un ja ho va, avorrit, / quan un dorm, s'altre hi ronca.
De lo que un està complit, / poca inlusió dóna,
que en ser que mo'n 'nam as llit / allà a les deu o les onze
que sempre ja m'ho té dit: / no vol sentir una mosca,
i en apagar sa candela, / que ja no es fa més remor.
Mos passam sa nit entera / sense fer cap menció,
no miram sa minutera, / ni toca es despertador,
que ja tot mos fa peresa, / hasta vegades pudor.
Jo ho sé, que vaig un poc fes, / no puc sentir ni s'olor.
Basta que sa gent em prega, / diré un tros de cançó.
