I
Anit aposta venim / així per lo que és present,
com per dir-ne quatre o cinc / si ningú no s'hi ofèn.
Vejam si mos devertim / sa gent veia i es jovent.
Quatre dies que vivim / mos hem d'anar distraguent.
Aquí som quatre vesins / tots coneguts i parents.
Que sempre mos reunim / casi sa mateixa gent.
An es que hi ha ho esvertim, / que això és secretament,
que puguem estar tranquils, / i l'amo principalment.
Sempre n'hi ha algun que hi riu, / sirà perquè no m'entén.
No comprenen lo que un diu / ni an a què es fa referent,
que troben que aquest estil / ja es 'via d'anar perdent.
Pret se li donarà fin, / no en queda per molt de temps,
que ja mos 'nam enveïnt / i es jovent ningú en pretén,
no és estrany si us avorriu, / ni res que vos entretenc,
que tanmateix no teniu / cap altre devertiment,
que només 'nau i veniu / i amb això passau es temps.
Només vos entreteniu / dins algun establiment.
No us ve de gastar-ne mil, / que les guanyau fàcilment,
perquè vénen per un riu / i se'n van per un torrent,
que just lo mateix teniu / guanyant cinquanta o cent,
que la vida es va encarint, / no sé an a què arribarem.
Ses dones també sentim / que és un viure diferent:
no és estrany si vos vestiu / més econòmicament,
que ara quan vengui s'estiu / no emporta us preocupeu,
si mostrau lo que teniu, / això us ho ha donat Déu.
Es hòmens no presumim, / cada u guarda lo seu,
conservam lo que tenim / més bé o més malament
i alguns encara seguim / amb lo que hem 'nat coneguent,
no volem deixar camins / bons per prendre'n de dolents.
Anit aposta venim / així per lo que és present.
II
I anit pareix que s'acurça, / ja es fa tard en sa vetlada,
sa gent encara discut / que hem d'allargar sa cantada.
Que si sa cosa s'embrut / en sortiran de gruixades,
llavors no em doneu sa culpa / si sa cançó no us agrada.
No és perquè siga bruta, / una mica mal forjada,
serà un poquet verdusca, / que és feta a la moda d'ara.
També podria ser sortir / una mica manyegada.
Ses dones, que sou robustes / i us agrada anar planxades,
si al cas vésseu res que abulti, / li donau una allisada.
Si tenguésseu por de busques, / no aneu massa confiades,
que a vegades ses resultes / no són lo que un es pensava.
No sempre tot mel i sucre, / també hi ha coses salades,
o bé sigui alguna fruita / que havés estat congelada.
No hi ha com lo natural, / menjades des mateix arbre.
No emportarà pujar-hi dalt / si de baix un les bastava.
Mirant de davall davall / se'n veuen de clivellades,
però mira que es pardals / ja no l'hagin bequetjada,
que ses 'beies també hi van / si fa mica d'olor d'agre.
Crec que era per Sant Joan / o molt poquet s'hi faltava,
vaig tenir un desengany / que ni menos m'ho pensava,
que vaig donar mà en es tany / pensant que me la menjava
i vaig mirar un instant / i me'n fugiren ses ganes:
tenia un color fatal / i una mica esbadrocada.
per llevar-li s'espolsim... / qualsevol hi duu ses dents!
Anit aposta venim / així per lo que és present.
III
Encara aniré seguint, / si puc, amb una altra cobla.
Ja veig que serà patint, / que es coll pareix que s'engorga.
Si hi pugués passar per dins / alguna coseta dolça
o me'l 'nasseu esbrunyint / una al·lota que fos jove,
que tengués quinze anys o vint, / que fos guapa i amorosa,
que ses més veies teniu / sa mà un poc més rasposa
i a lo millor reveixins / de tant de mirar ses polles,
que és lo que feis es matins: / mirar si pon o si cova.
Quissà us daré es motiu / per dir-me coses puntoses,
no us hi 'neu enzelosint, / no fos que avésseu de córrer.
Mirau que tenc un fusil / que tira amb pórvora sorda
i així mateix va a lo viu, / si sa cosa no és molt gorda,
i hi caç d'hivern i d'estiu, / d'això em varen donar orde.
Jo pens que tendrà bon fin / si sa cosa no es destorba.
Ja he tirat a més de vint / i alguna veig que s'enfolga.
Va ser-ho en so mes d'abril, / encara me'n ben recorda,
vaig tirar una perdiu / així un poc a les fosques.
Sa cosa estava en perill, / que em venia mig en popa,
i per poc que un avariï / molt fàcil un s'etivoca.
Però tal com ho sentiu / no se'n va perdre cap gota.
Li va quedar es proitil / exactament dins sa boca.
S'animal va quedar viu, / només 'nava un poquet coixa,
i em va donar un abriu. / Vaig dir "encara m'has de fotre".
Es veu que buscava niu / i 'nava feta una loca,
vaig 'ver d'agafar un fil / i amarrar-la de ses potes,
perquè em 'nava sagudint, / ja no les tenia totes.
No mirava molt aprim, / però em midava ses coses.
No era pardal esquiu / ni tenia molta ploma,
i hi formaven remolins / i a llocs es veia sa corna.
I així mateix per ultim / tot ho vàrem posar en broma.
Vàrem quedar per s'estiu, / que a lo millor encara torna,
vorem ara si m'escriu / allà de per California.
Ja saben que aquí tenim / bons hotels i alguna fonda
i lo demés que no es diu, / però ja ho tenen en compte.
Que si no els hi oferim / és per ser massa prudent,
perquè donen es motiu, / si un vol, cada moment,
que vesteixen molt curtiu / i una mica trasparent
i alguna encara se'n riu / i mos va mostrant ses dents,
que això pareix que ja ho diu: / "si ho volies, aquí ho tens" (...)
Anit aposta venim / així per lo que és present.
