I
Anit se tracta de broma, / ningú no s'ha d'excusar.
Jo he vengut de molt enfora / també per participar
i dir-vos alguna cobla / només per enruquenyar
o per fer córrer ses boles / si és qüestió de tirar.
Anit que sa cosa en dóna, / ho tenim d'aprofitar,
si us gast alguna broma / igual poreu contestar,
si és alguna que cova, / es ous també hi poden 'nar.
Ja em direu si és gall o polla / això que hi voleu posar.
Que hem de conservar sa moda, / això de cantar i ballar:
sa gent contenta i folgosa, / dispostos per ajudar,
que això pareix una boda, / no hi falta beure i menjar,
ses dones, mig empatxoses, / ho volen dessimular,
que encara que els faci gola / no ho gosen a demanar
que els ho duguen en ampolla, / que això ho tenen més a mà,
que amb so porró els fa vergonya: / grosses i 'ver de mamar!
Tant si és veia com si és jove / ja ho tenen deixat anar,
que es poden fer alguna bolla / o espellar-se es paladar,
que es bec és cosa rasposa / si abans no es pot allisar.
Si és alguna amorosa, / ja sap com s'ha d'arreglar.
Supòs que això no els hi dóna / cap mica de malestar.
No els importa anar a recórrer / a ses de quinze anys per enllà
ni preguntar a sa majora / de sa manera que es fa.
Ja saben com s'arbola / i es palo on ha d'estar,
que de sa popa a sa proa / poca diferència hi ha. (...)
Anit es tracta de broma, / ningú no s'ha d'excusar.
II
I és molt fàcil esmaiar-se / i un té més provalidat
de treure'ls-hi algun plomatxo / i tocar-los es gavatx,
però assegurant-se abantes / de sebre lo que ha agafat,
que no encerti a ser un mascle / d'aquells amb so bec mudat,
que d'una mula a un matxo / no es coneix massa aviat.
Tots porten sa coa llarga / i es calçons apedaçats.
Si és un que no duga barba / no és massa declarat.
Perdonau que us he dit ara / lo que no 'guera emportat.
Pot ser l'amo de la casa / hasta haver-se molestat.
Si sa cançó no li agrada / ho darem per acabat.
Ja veim anit de què es tracta, / ja que mos hem ajuntat,
de dir dos cançons o quatre, / això bé pes que les sap.
Perdonau sa meua traça, / no és falta de volentat,
però sa força no em basta, / que estic mal alimentat,
que alguna cosa em fa falta / per recobrar es meu estat.
Si veig ses dones que passen / amb sos bunyols destapats
no seria cosa rara / donar-los algun grapat.
Només que pogués posar-los / algun dit dins es forat
i els donaria les gràcies / llavors quan me'ls 'ves menjat.
Si em deien "bon profit faci" / tot quedaria arreglat.
No voldria s'enfadassen, / tot té de ser dispensat,
podria ser que trobassen / que m'hi 'via adelantat
i això és per sa confiança, / perquè sempre n'he gastat.
Jo pens que ja em ve de branca, / de ser un poc descarat.
D'això ningú se n'espanta, / que ja hi estam avesats,
que ja no és com abantes, / que es pot anar destapat,
perquè es veuen coses blanques / i algun redol mascarat.
Si vo n'anau per ses platges / un queda mig espantat:
no els importa mostrar-mos / tot lo que Déu els ha dat (...)
Per jo poden guardar-ho, / que no en pas necessidat,
i algú altre aprofitar-ho, / si n'hi ha d'interessats.
Pens que podran alcançar-ho / sense cap dificultat,
però abantes preguntar-ho, / si hi ha que pagar al comptat
o si donaran un plaço / de tot es mes o passat,
perquè es de sa meua classe / ja hem d'esperar haver cobrat,
que abans hem d'anar a sa caixa, / si es tracta d'un jubilat,
i encara pot ser trobar-se / una mica complicat
i abantes 'ver d'escalfar-se / si és que estiga gelat,
que això és lo que sol passar-se / as que són de certa edat:
molt fàcil etivocar-se / i es tir ver-los fracassat (...)
Que es tocador ja em tremola / i estic cansat de cantar,
que ja fa propet d'una hora / que tenc es tambor en sa mà.
Anti se tracta de broma, / ningú no s'ha d'excusar.
