Primera cobla
Vo'n diré una de tantes
de dos o tres que n'he fet,
si es companyons també canten
«quissà» farem es complet,
de dir-ne trenta o quaranta
que anit han començat prest,
si l'amo no s'acansa
que no mos acurci es tret,
li farem alguna trampa
vejam si el portam distret,
direu que això és alabança
o voler ser molt perfet,
gastar tanta confiança
sense guardar cap secret,
tant tenc ara com «abantes»
no he portat res en concret,
són paraules ambulantes
sa conversa que us he fet,
mon cor pensa i no «adelanta»,
som d'un sebre poc distret
perseguit de s'ignorància,
que això és lo que més heret,
que em vaig quedar per hereu
ben pagat i satisfet,
i en visc amb sa confiança
molt tranquil·la aiximateix,
com parteix sa diferència
d'un que té molt i altres res;
i cant per obediència,
m'heu dut es tambor i l'he pres,
i enc que mos heu dat llicència
per dir lo que ens apeteix,
respect sa vostra presència
pens que és un acte cortès,
i això és demostrar prudència
a persona que ho mereix,
que es conservar bé sa planta
en sos fruits afavoreix,
diu que es que no es cansa «alcança»
recordau aquest retret.
Vo'n diré una de tantes
de dos o tres que n'he fet.
Segona cobla
Anit mos hem ajuntat
gent retirada i vesina,
jo vénc des de s'altre cap
des de lo mes lluny de s'illa,
molt de temps hi he calat
per fer aquesta travessia,
que es vent m'ha vengut escàs,
ja no cenyeix com solia,
anava mirant es compàs
i veia que m'abatia,
aiximateix he remuntat
sa punta de la Gavina,
llavor per allí he trobat
un balandrot que venia,
també amb la mar de costat
ja anava bastant cenyida,
i amb so casc mig tombat
que se li veia sa quilla,
i «folio» molt ben pintat
que de lluny se distingia
de s'any que es matriculat
i a on «perteneixia»,
quan l'he vist prop he pensat
de dar amb un rem a la cia,
jo encara no 'via armat
i ella ja m'envestia,
llavor per fi he tombat
propens a una avaria,
que aiximateix he pigat
una bona sacudida,
lo que pens que m'ha salvat,
que es maniobra senzilla,
que encara vaig arborat
de sa moda mes antiga,
redona amb floc enxarpat
i es «palo» d'enmig llatina,
que gàbia no n'he gastat
en tota sa meua vida,
que sempre ha 'nat es teulat
per tot allí on volia,
que així es diverteix i canta
a onsevuia que he set.
Vo'n diré una de tantes
de dos o tres que n'he fet.
Tercera cobla
Anam a dar començall
a sa vetla que hem dictat,
primer cantarem es jais
llavor es de «menos» edat,
fins arribar a s'acaball
que pens que ja serà tard,
«hasta» sentir cantar es gall
o es sol donar claredat;
llavor també hem de fer es ball
que això ja és més complicat,
per jo no és bé igual
perquè ja em maneig pesat,
tenc por de caure davall
i fer algun desbarat,
que en so temps de dir carall
un home queda esguerrat,
que dalt d'un dit tenc un call
i s'altre peu esverat,
que m'haureu de dur a cavall
a mig camí o passat,
que entre això i lo que gastau
ja no us sortirà barat,
que per jo no s'ho val
es 'ver-vos amolestat,
però les gràcies igual
per sa bona voluntat,
i també som molt lleial
per creure quan m'han manat,
i encara més lliberal
per beure vi o s'anissat,
que el prenc sempre que me'n dau
sense cap dificultat.
Des compliment que gastau
de Déu vos serà pagat,
que us doni salut i pau
i molta tranquil·litat,
per viure allí on estau
i naltros tornar-hi prest,
però lo que més m'espanta
que és mal camí i molt de tret.
Vo'n diré una de tantes
de dos o tres que n'he fet
