Primera cobla
Jo ja fa temps que et predic
amb alegria i folgança,
i amb sa confiança estic
que tu també em seràs franca,
si amb paraules no has mentit
o en algun fet hi ha trampa.
Jo també sempre he complit
i en visc amb bona esperança
que no em serà desnebit
si et faç alguna demanda,
per viure en el món feliç
si sa meua sort és tanta.
De dia i de nits somic
sempre amb la teua semblança,
quan fa temps que no t'he vist
ja estic amb una enyorança.
No sé si a tu t'ha seguit
una cosa «semejanta»,
o si em deixes en oblit
i amb molt poca recordança
de lo que mos havíem dit
tal volta en sa nit «abantes».
Dins mon cor me queda escrit
i en so cap una torbança,
sempre me pareix que et mir
de prop o de més distància,
i en ser que me'n vaig em gir
mentre la vista m'«alcança»,
vejam si 'guessis sortit
per banda fora sa tanca,
a buscar què fer sofrit
o estendre sa roba blanca,
que en ser que es temps és humit
ha de mester que un la planxi,
que tu sempre t'has lluït
de ben vestir i eleganta,
i es modos t'han protegit
per apreciar sa planta
d'un cos garbós i polit
si així vas perseveranta.
No et dic res disminuït
ni et faç cap aponderança,
cada vegada que et mir
es teu posat ja m'encanta,
que jo ja fa temps que et predic
amb alegria i folgança.
Segona cobla
La vida per uns és trista,
per altres divertiment,
sa sort la tenim escrita
de s'hora que hem anat nasquent,
un ric es pot «abatir-se»,
un pobre anar adqueriguent,
que Déu mos fa una llista
de millors i més dolents,
i en sa planeta mos dicta
lo que hem d'anar seguiguent,
que això pareix que ja indica
des nostro començament,
que abans de més petita
ja et duia en so pensament,
de catorze anys i de quinze
finsos a s'edat que tens,
que onsevuia que sigui
no me'n distrec un moment,
només desig i voldria
que a tu et seguís igualment,
si fos que també sentissis
lo que dins el meu cor sent.
Sa passió mortifica
i torba l'enteniment,
perquè sempre multiplica
i dóna un viure dolent,
mes si hi ha alguna sospita
sobre l'amor que un pretén,
que algú altre la visiti
o haver-hi interessament,
fins arribar a tenir escrita
sa nota del firmament,
com sabem que es necessita
en 'ribar s'hora o moment,
i alguna paraula dita
de tota sa seua gent,
i amb una il·lusió rica
d'anar a rebre el sagrament,
per viure sempre units
i fer una vida santa.
Si això m'era concedit,
de lo «demés» res m'espanta.
Jo ja fa temps que et predic
amb alegria i folgança.
Tercera cobla
Jo quasi sempre cavil
amb una mateixa cosa,
tant si és hivern com estiu
tant si fa sol com que ploga,
que el cor ja pareix que em diu
que has de ser sa meua esposa:
si arribam en aquest fi
tendre ta mare per sogra,
mira si et vas encertint
vejam ella lo que hi troba,
que a lo millor et va advertint
que no et casis amb un pobre.
Per veure si ho definim
haurem de fer-li sa prova,
mira si et vas enllestint
si t'has de fer alguna roba,
camies o faldellins
festonats de per sa vora.
No hem de mirar molt a prim
perquè ja es va acostant s'hora,
jo també m'aniré vestint
«quissà» amb més poqueta cosa:
em compraré calcetins
i unes sabates roges,
d'aqueixes de morro prim
que són ses que estan de moda;
calçons ne tenc uns de fil
d'una robeta agradosa,
i els guard molt bé i me'ls estim
com pes dia de sa boda,
que hem de fer un gran convit
es dia de ses casances,
invitarem es amics
i es parents de cada banda;
per beure durem anís
que és millor beguda blanca,
repartirem es confits
alguna miqueta «abantes»,
de lo «demés» com et dic
tot té d'anar-hi en abundància,
uns mobles des més polits
des que estiguin a la usança,
també hem de mirar que es llit
sigui llarguet i ben ample,
que no mos caigui es petit
o lo millor un de naltros,
que jo pateix d'esperit
i tot pareix que em dóna ànsia.
«Quissà» em diràs que somic
amb una cosa ambulanta,
dispensa'm de lo que he dit
o si es meu parlar t'acansa,
que ja fa temps que et predic
amb alegria i folgança.
