INFORMACIÓ
Número de fitxa | 1314

Subgènere | Cançons

Estil | Redoblat

Temàtica | La vida

Subtemàtica | El pas de la vida

Autor | Josep Torres Costa, Pep Simon. Es Cap de Barbaria. (n.1898).

Cantador | Josep Torres Costa, Pep Simon. Es Cap de Barbaria. (n.1898)

Recollit per | Isidor Torres Cardona

Transcrit per | Isidor Torres Cardona

Data | recollida entre 1984 i 1992

Font | Cantada Pagesa. –Pep Simon- Quaderns de Cultura Popular. Obra Cultural Balear – Formentera. Eidicions can Sifre. Eivissa 1993. pàgs: 24-27

El món sempre va rodant,...

Primera cobla El món sempre va rodant, mai para ni ningú espera, anam aguantant-li es balanç de sa velocitat seua, no li veig tant d'«adelant» com molts diuen que prospera, bé submergim i volam, seguim per sa ruta aèria, i es hòmens van observant es sol, sa lluna i estrelles, i altres que van perforant per sebre baix lo que queda, ses dones van explorant «hasta» per parts estrangeres, així si no ens aturam prest donarem sa volta entera, la vida mos va apurant que una persona es fa veia, i es que es mor llavors el ploram s'últim record que mos queda, però aquell ja no el tornam ja ha acabat la vida seua, que amb això tots som iguals no hi val es tenir carrera, que en contra lo natural no hi ha cap força ni espera, perquè ho vagi tolerant ni es pugui tornar endarrera, que Déu mos va governant i es seu regit mos supera, i així mos domina a tants, i amb una llei tan severa no sortim des seu alcanç, que estam sotmesos a ella: la terra i es habitants, tot es propietat seua, naltros som es seus infants perquè així mos considera, lo que mereixem trobam en acabar sa carrera. El món sempre va rodant, mai para ni ningú espera. Segona cobla Déu mos do molta salut i a tots satisfacció, per as veis i sa joventut i alguna distracció, jo m'empleic tot lo que puc fent algun mot de cançó, vejam si també us ajud a fer un poc de remor, enc que us donaré poc gust que és cosa de poc valor, que ja quasi s'ha perdut s'estil de sonar es tambor, i aiximateix li sacud sense compassió, vejam si li trec es suc a sa pell i es brunyidor, és un menjar molt eixut no té ninguna dolçor, valga si l'amo ens ha cuit alguna cosa millor ja m'han dit que 'vien duit un gall d'aquells d'esperó, no voldria que us 'gués fuit que anava molt cantador, hem de veure amb un «descuit» si el 'gafam as dormidor, quan estigui amb sos uis clucs li pigam es cabussó, que si encerta a ser poruc mos sortirà des tancó, si és d'aquells camalluts també serà corredor, que haurem de ser set o vuit per guanyar-li s'acció, i haurem d'anar prevenguts d'alguna verga o bastó; llavor quan hagi rebut canviarà de color, mos posarem asseguts i en sa mà un «tenedor», que anit basta que hi estam tenim d'acabar sa vega, vejam si mos desruam una mica ses tavelles. El món sempre va rodant, mai para ni ningú espera. Tercera cobla Ja que em 'vien convidat per celebrar aquest dia, amb molta felicitat serà si és com jo voldria, de molt bona voluntat he passat sa travessia, tampoc no m'he marejat ni he tengut cap agonia, que tot es temps he mirat pes camí quan me'n venia, desitjant prest haver arribat estar amb sa vostra harmonia, i tots m'heu saludat representant alegria, jo també n'he conquistat, a més de sa que tenia, de trobar-vos tots xavats i amb ganes de divertir-vos, i es tambor prest m'han portat i jo de bon gust obeir-vos, mal me sap que no en sé cap conforme mereixeríeu: una que n'he estudiat ni mancos serà complida, poc passa de sa meitat des reglament i amida, que en tota cosa ja es sap que es busca s'economia, ses dones per fer-se un jaç o sigui alguna camia, més curteta de faldars i més grossa sa portilla, que això és moda que ara ha entrat, que ja sabem que s'estila d'anar-hi ben escotat sense randes ni «puntilles», així és més comoditat i ningú es queda en devisa, igual van ses de ciutat com ses de sa pagesia, amb so morro ben pintat i «polvo» sa que ho requera, jo me'n pos ara i en tant en ser que trebai per s'era, aqueixos no em costen tant ni ho faig patir a sa cartera. El món sempre va rodant, mai no para ni ningú espera.