Primera cobla
El món sempre va rodant,
mai para ni ningú espera,
anam aguantant-li es balanç
de sa velocitat seua,
no li veig tant d'«adelant»
com molts diuen que prospera,
bé submergim i volam,
seguim per sa ruta aèria,
i es hòmens van observant
es sol, sa lluna i estrelles,
i altres que van perforant
per sebre baix lo que queda,
ses dones van explorant
«hasta» per parts estrangeres,
així si no ens aturam
prest donarem sa volta entera,
la vida mos va apurant
que una persona es fa veia,
i es que es mor llavors el ploram
s'últim record que mos queda,
però aquell ja no el tornam
ja ha acabat la vida seua,
que amb això tots som iguals
no hi val es tenir carrera,
que en contra lo natural
no hi ha cap força ni espera,
perquè ho vagi tolerant
ni es pugui tornar endarrera,
que Déu mos va governant
i es seu regit mos supera,
i així mos domina a tants,
i amb una llei tan severa
no sortim des seu alcanç,
que estam sotmesos a ella:
la terra i es habitants,
tot es propietat seua,
naltros som es seus infants
perquè així mos considera,
lo que mereixem trobam
en acabar sa carrera.
El món sempre va rodant,
mai para ni ningú espera.
Segona cobla
Déu mos do molta salut
i a tots satisfacció,
per as veis i sa joventut
i alguna distracció,
jo m'empleic tot lo que puc
fent algun mot de cançó,
vejam si també us ajud
a fer un poc de remor,
enc que us donaré poc gust
que és cosa de poc valor,
que ja quasi s'ha perdut
s'estil de sonar es tambor,
i aiximateix li sacud
sense compassió,
vejam si li trec es suc
a sa pell i es brunyidor,
és un menjar molt eixut
no té ninguna dolçor,
valga si l'amo ens ha cuit
alguna cosa millor
ja m'han dit que 'vien duit
un gall d'aquells d'esperó,
no voldria que us 'gués fuit
que anava molt cantador,
hem de veure amb un «descuit»
si el 'gafam as dormidor,
quan estigui amb sos uis clucs
li pigam es cabussó,
que si encerta a ser poruc
mos sortirà des tancó,
si és d'aquells camalluts
també serà corredor,
que haurem de ser set o vuit
per guanyar-li s'acció,
i haurem d'anar prevenguts
d'alguna verga o bastó;
llavor quan hagi rebut
canviarà de color,
mos posarem asseguts
i en sa mà un «tenedor»,
que anit basta que hi estam
tenim d'acabar sa vega,
vejam si mos desruam
una mica ses tavelles.
El món sempre va rodant,
mai para ni ningú espera.
Tercera cobla
Ja que em 'vien convidat
per celebrar aquest dia,
amb molta felicitat
serà si és com jo voldria,
de molt bona voluntat
he passat sa travessia,
tampoc no m'he marejat
ni he tengut cap agonia,
que tot es temps he mirat
pes camí quan me'n venia,
desitjant prest haver arribat
estar amb sa vostra harmonia,
i tots m'heu saludat
representant alegria,
jo també n'he conquistat,
a més de sa que tenia,
de trobar-vos tots xavats
i amb ganes de divertir-vos,
i es tambor prest m'han portat
i jo de bon gust obeir-vos,
mal me sap que no en sé cap
conforme mereixeríeu:
una que n'he estudiat
ni mancos serà complida,
poc passa de sa meitat
des reglament i amida,
que en tota cosa ja es sap
que es busca s'economia,
ses dones per fer-se un jaç
o sigui alguna camia,
més curteta de faldars
i més grossa sa portilla,
que això és moda que ara ha entrat,
que ja sabem que s'estila
d'anar-hi ben escotat
sense randes ni «puntilles»,
així és més comoditat
i ningú es queda en devisa,
igual van ses de ciutat
com ses de sa pagesia,
amb so morro ben pintat
i «polvo» sa que ho requera,
jo me'n pos ara i en tant
en ser que trebai per s'era,
aqueixos no em costen tant
ni ho faig patir a sa cartera.
El món sempre va rodant,
mai no para ni ningú espera.