Primera cobla
Vivim amb una amargura
i mala condició
i abans d'una sigladura
s'estava doble millor,
que ara estam a una altura
de molt poca extensió,
tot per falta de cultura
i de civilització,
ni mancos s'agricultura
portam en condició,
veis sa fruita que madura
per naturalització,
i alguna que s'«apressura»
per mèrit des productor,
sa joventut ara puja
amb més aspiració,
que qualsevol criatura
ja us sap dar relació
quan és bona signatura
per fer sa plantació:
quan s'arbre està sense fulla
diu que és bona estació,
i es que per sort o ventura
trebaia d'agricultor,
no tenguent terra perduda
aprofitant s'ocasió,
veis sempre que es «gasto» puja
i sa contribució,
i es que la sembri i hi cuia
sortirà doble millor,
que es veu es que se n'«encuida»
i hi porta devoció,
mai no arriba a tenir buida
sa [senaia] de llavor,
i amb quimera la procura
com a bon agricultor,
i hi produeix sa verdura
i alguna planta millor.
Vivim amb una amargura
i mala condició.
Segona cobla
Sa gent molt tranquil·la seu
i una mica «descuidada»,
veig que es va emboirant el cel
i es temps no fa bona cara,
si això arriba a prendre peu
potser fer alguna ruixada,
no voldria fer cap peu
que m'agafàs lluny de casa,
per venir ja he fet la fel
per poder pujar sa barda,
pareix que un com jo no hi treu
es fer aqueixes passetjades,
que ja està millor quan jeu
que anar pes fred i rosada,
i en ser les nou o les deu
anar-me'n davall sa flassada,
valtros ja ho consivirau
que és cosa que em ben agrada,
vejam si us apietau
dones de lo que us dic ara,
i en 'nar a dormir em convidau
que jo promet acceptar-ho,
per 'nar denits som inval'
veis que seria exposar-me,
que solc patir d'un trebai
una mica variable,
que si sent algun pardal
a fer alguna remorada
som capaç de fer un salt
com si ballàs a la llarga,
i es va sentint es timbal
quan fa alguna repicada,
sa castanyola no tant
pareix que es ball se trava,
que s'arriba a posar a sonar
d'una manera molt rara,
com si dins aquell instant
'gués de tocar sa campana,
com si 'nàs anunciant
haver-hi missa cantada,
«quissà» vo'n fareu espants
de lo que us vaig diguent ara,
succeïts me'n passen tants
que en tenc una història llarga,
si m'he tornat cabells blancs
no hem de fer-ne miracles,
i n'he passat de trons i llamps
que «bendita» santa Bàrbara!,
de voltes un se procura
mala navegació,
no puc fer molta gran perduda
que tenc un petit valor.
Vivim amb una amargura
i mala condició.
Tercera cobla
Hem de mirar d'avançar
i prosperar alguna cosa,
sempre mirant de buscar
sa unió de tot es poble,
i amb un regle nivellar
igual es ric que amb sos pobres,
i es que vulga ressaltar
alguna mica per fora,
ja el tornarem a fer entrar
dant-li algun toc per s'esclova,
i es «lujo» s'ha d'acabar
que tot es que hi ha mos sobra,
que alguns ja volen gastar
quasi més de lo que poden,
si feim convertir en menjar
part de lo que es gasta en roba,
un pobre no haurà d'estar
en s'esclavitud que es troba,
que es que «té que» alimentar
uns quants infants i s'esposa
li valdria més calar
es cap davall una llosa,
que els ha de vestir i calçar
tant si llampa com si trona,
ses fiies solen anar
totes vestides de moda,
i es comencen a escotar
per dur es gavatx més enfora,
«d'hasta» es proven d'afaitar
ses ceies tot vora vora,
molt bé que es saben pintar
en cada galta una rosa,
crec que arriben a gastar
de «polvos» més d'una arrova,
sa mare just arriba a estar
que no sap a on se posa,
que en ser que arriba a afinar
que ja la tracten de sogra
molt més sacrifici fa
que no pot fer una dona,
no es cansa de lamentar
cada «ratet» davant s'home:
«si els poguéssim comprar
alguna prendeta bona,
i ho estalviam des pa
serà sa mateixa cosa»;
però a s'hora de menjar
d'això ningú se'n recorda.
Totdéu se vol arrimar
i els agraden taiades bones,
quan els parles d'escurar,
o feina en una altra cosa,
ja es comencen a queixar
que això ja ho tenen de moda,
que van diguent i s'excusen
—no sé si és ver o si no—
que estan en temperatura
de molts de graus de calor,
per sortir d'aqueixa «duda»
posa-li es graduador,
si es «termòmetro» els puja
ja es veu que tenen raó,
llavor per «menos» d'un duro
dau-los la bendició,
que Déu els guard de gordura
i d'altra temptació.
Vivim amb una amargura
i mala condició.
