Primera cobla
El món és un moviment
que no té formalitat,
es que es pensa que l'entén
encara va equivocat,
jo vui parlar referent
en es de sa meua edat,
que estàvem molt innocents
de modes que ara han entrat,
havíem passat es jovent
una mica «descuidats»
però si tranquil·lament
sempre amb aquella bondat,
no dúiem en pensament
es fer ninguna maldat,
sempre amb amor i contents,
i amb tota una germandat,
mos reuníem sovent
alguns de sa vesindat,
passàvem aquell moment
de broma i felicitat,
i es nostro divertiment
era més atolerat
amb ordre i consentiment
des que mos havien cridat,
seguint amb so monument
que mos 'vien ensenyat
per rebre tot «sacrament»
i viure en cristiandat.
Ara veig que és diferent,
ses coses han canviat,
sa joventut no es detén,
volen molta llibertat,
i alguns no hi perden es temps
cobren per «adelantat»,
si es pares no són conscients
això no és fer cap pecat,
i encara alguns van diguent
que estam un poc «atrassats»:
jo amb so meu coneixement
trob que anam massa aviat,
caminant i correguent
prest serem a s'altre cap,
que avui se treuen invents
de molta velocitat,
també hi ha molts d'accidents
en tota la humanitat;
que el món és un moviment
que no té formalitat.
Segona cobla
Mal me sap que un s'enveieix
i es ser jove no torna,
i es costum descompareix
que mos varen ensenyar,
que això de cantar pagès
ja està per deixat anar,
diuen que això no val res
ni res hi hem de guanyar,
jo pens que veritat és
tant tenc avui com demà,
per això no ho avorreix
ni mai ho vui flastomar,
perquè és lo que em diverteix
de sentir es tambor sonar,
i pens que ningun mal és
es voler-ho conservar,
i si em manen obeeix
i som molt bo d'aginyar
i dic dos cobles o tres
només per acompanyar,
si alguna volta he ofès
m'hauríeu de perdonar,
sa meua gràcia poca és
Déu no me la va donar,
«quissà» és que no me la mereix
i és de més demanar,
que ell fa lo que li pareix
i mos hem de conformar,
uns tenen molt i altres res
de tota classe n'hi ha,
i es que no posseeix béns
ni en res altre és heretat
ja diu que està malament
i tot molt mal arreglat;
que el món és un moviment
que no té formalitat.
Tercera cobla
Ja es veu un bon pervenir
si sa cosa no canvia,
si sempre segueix així
serà un món d'alegria,
que un no hauria de dormir
per aprofitar més la vida,
totdéu se pot divertir,
sa gent casada i fadrina,
no importa allà ni aquí
a onsevuia que un siga
«hasta» anant per un camí
es veuen coses polides,
que un s'hi pot entretenir
mirant-los sa fantasia,
que alguns volen «relucir»
de guapos i simpatia,
però no poden mentir
que han anat a s'adrogueria,
que en sa forma de vestir
qualsevol no hi riuria,
que unes porten faldallí
però no duen camia,
«menos» mal sa que va així,
n'hi ha de més distingides,
ni mancos ho gos a dir
pens que no hi importaria,
que quasi fa envergonyir
de veure'ls sa fesomia,
tot lo milloret ve aquí
a ressolar en aqueixa illa,
perquè hauran sentit a dir
que era una «maravilla»,
que aquí es poden divertir
més lluny de sa policia,
i van la mar de contents,
vesteixen de lo barat,
i no hem de dir solament
només a lloc reservat,
igual van davant sa gent
amb lo que Déu els ha dat,
i encara passen riguent
per fer-ho més declarat;
Que el món és un moviment
que no té formalitat
