Primera cobla
Anit encara he tornat
per fer-vos una cantada,
no sé com m'heu aginyat
ja quasi no m'ho pensava,
ja em cau un poquet pesat
llavor per pujar sa barda;
sa dona em té rebaixat
de fer certes passetjades,
que ja sap es resultat
llavonses en tornar a casa,
que vaig mig arronyonat
quasi tota sa setmana,
i m'ha de fer algun pegat
o esbrunyir-me ses cames,
o bé espolsar-me es calçons
si duc alguna enfangada,
que es veis tocam de talons,
que ja patim de ses garres,
mal d'altri riaies són
que això passa de vegades,
per dir-vos quatre cançons
faig una mala vetjada,
i repassar ses lliçons
que ja les tenc «olvidades»,
si no llavor es professors
em daran sa desvisada,
que una altra volta jo torn
allí on ja no faig basa,
'profitem anit que hi som,
que es meu cantar ja s'acaba,
que ja n'he fet de renou
més que cinquanta cigales:
vaig començar l'any nou
i ja ha passat del vuitanta,
i això pareix que renou
part de sa nostra ignorància,
que hem de seguir es costums nous
i hem de deixar anar lo d'«antes»,
que lo que no costa sous
no se li dóna importància;
això és lo que més em cou
i lo que més em dóna ànsia,
que cantant m'hi espell es coll
sense ninguna «ganància»,
que encara mai he cobrat
per cap sortida ni entrada;
i anit encara he tornat
per fer-vos una cantada.
Segona Cobla
Jo vénc aquí amb voluntat,
sense calar cap excusa,
sempre que m'heu convidat
no importa que us quepi «duda»,
que si no hi ha novetat
quasi és per cosa segura;
vui conservar s'amistat
ja que sempre l'he tenguda,
ja que mos 'víem tractat
abans de més criatures,
voltes mos hem ajuntat
per fer un «rato» de bulla,
i encara que us he parlat
d'alguna cosa que es vulla,
però no us haureu queixat
que us hi fes mala mesura,
que sa que m'han demanat
l'he dita si l'he sabuda,
i aqueixa que us he dictat
un poc amb «abreviatura»,
i amb poca capacitat,
sense ninguna cultura,
que aqueixa facilitat
jo mai l'havia tenguda;
aiximateix he respectat
a veis i a criatures,
que aqueixos de mitja edat
tenen millor dentadura:
tant de fadrí com casat
poden menjar cosa dura,
sense mirar qualitat
ni si és verda ni madura,
i un ja de sa meua edat
tot són secaions i rues,
va mig desorientat
mirant per entre ses fuies,
i de baix no en troba cap,
quasi difícil s'hi puja,
que en anar un poc desmenjat
totes li pareixen agres,
que es «punyeteros» teulats
ja les 'vien bequetjades,
«raro» és si en troba cap
que no l'hagin barrinada.
I anit encara he tornat
per fer-vos una cantada.
Tercera cobla
Jo enc que vulga ja no puc
dar-me en sa distracció,
ja he passat sa joventut
que he quedat fet un major,
vaig per afaitar i pelut
tirat per algun racó,
ni mancos ja no tenc gust
ni pentinar-me es rufó,
i es diumenges ja no em mud
ni vaig a sa processó,
que me'n vaig a fer es perdut
per sa vora des cordó;
per agafar peix tan menut
no paga ser pescador,
tampoc és tan ben venut
i amb molta distinció,
que tenen més d'un almud
de serres i aleró,
que em passa una hora i minuts
allí esmolant es raor,
i en agafar algun sanut
allò ja em pareix millor,
que ho és peix morregut
semblant en es llavió,
i en sentir-lo li sacut
tan fort com puc es tiró,
i a voltes «hasta» em ve just
poder dreçar s'espigó,
però en ser que afín que el duc
faig bé s'obligació,
que una altra volta no hi jug
volguent-se riure de jo,
perquè encara no caduc
ni he perdut tot es valor,
no he tornat «cego» ni mut,
i es paladar bastant bo,
que encara li sent es gust
si té mica de dolçor;
tampoc he de mester embut
per calar vi en es porró,
que li pos a raig de cup
i en bona direcció;
«hasta» trob amb sos uis clucs
a on està es calderó,
per tantes voltes que he duit
es llinquer a s'abeurador,
ja ha estat davall es filats
un apunta de vegades,
i altres voltes «enredat»
allí enganxat en ses bagues,
i aiximateix l'he salvat
gràcies a Déu finsos ara;
per ara no s'ha aplomat
ni li abaixen ses ales.
I anit encara he tornat
per fer-vos una cantada.
