Primera cobla
Anit he vengut de lluny,
a peu i així com podia,
no sabent as capdamunt
a quin resultat tendria,
que ha sét molt de «sopeton»
es donar-me sa notícia,
m'ha enviat a buscar un
com a cosa de sospita,
jo me'n venia en confun
no sabent lo que hi hauria,
si es tractava algun assumpt'
de pagar «pagos» o arbitres,
jo «atrassat» amb so consum
es «sustro» ningú me'l «quita»,
si m'embarguen es llegum
m'esguerren en sa coïda,
i estic que des pols tremol
i el cor va que tira milles,
si em dassin un poc de rom
vejam això si ho domina,
no et ve de dos garrafons
ni és cosa que t'ho afinis,
que tu has anat per amunt
que ja tens dos o tres pisos,
tens planta baixa i damunt
i una casa amb politiga,
jo la tenc en so costum
de tota s'economia,
«hasta» per 'nar al lloc «comun»
m'he de posar a s'«aire libre»,
i en un llit dormim tots junts
inclús tota sa família,
i un porxet per dos a un
i una cuineta petita,
ja tota negra des fum
que es veure-la poc convida,
més sovent s'hi cou llegum
que pollastres ni gallines,
jo no som com n'hi ha alguns
que pretenen fantasies,
i amb això estic molt conform'
i prec per molts anys de vida,
me'n vaig i després torn
i sempre es mateix «carinyo»,
partim lo poc i lo molt
i «alcanç» «hasta» on arriba,
perquè entre bons companyons
se deu 'ver d'arreglar aixina,
no paga per dos ciurons
o algun bocí de sardina
es moure discussions
i un complicar-se la vida,
ja es sap que una dona es dol
de paraules ofensives,
i ella aiximateix quan vol
sap fer quatre xamosies,
i fan passar un «ratet» bo
d'algun platet que conviden,
que hi deixen posar algun ou
quan estan en baratia,
arribaran no sé on,
abaixen per cada dia,
i els hem de tornar a fer amunt
i declarar «rebeldia».
He vengut anit de lluny,
a peu i així com podia.
Segona cobla
No sé amb què començar,
mon cor pensa i no ressol,
que si em pos a motetjar
parlant-vos des costum nou,
no deix de considerar
que ja no m'escau prou:
comprenc que sa gent dirà
que de lo «demés» no em dol,
que tenc altre que «cuidar»,
que a casa no som tot sol,
i em dec 'ver de preocupar
de ses obligacions,
que molt més me pot donar
que no cantar i fer cançons,
que amb això no he de guanyar
més que murmuracions;
ses dones de per allà,
de cap en aquells racons,
ja comencen a mirar
i es fan molts de conseions,
supòs que em deuen taiar
de camia o alguns calçons,
s'hauran «donat compte» ja
que es que duc ja no són nous;
ja veig amb lo que em dirà
sa dona en ser es dos tot sols,
lo contenta que estarà
si veu que m'han vengut bons;
ja direu «antes» d'estar
complets de tots es regions,
que jo us puc estalviar
de «gasto» i de córrer molt,
no busqueu de què cordar
que jo ja us daré es botons,
sa marca us agradarà
per ràpid i econom',
jo per més «abreviar»
els gast d'aqueixos de moll,
no he de fer més que pitjar
i aviat se sent es tron,
tranquil·les podeu quedar
i dormir-vos amb bona son,
que ja no es descordarà
durant set mesos o nou;
no ho dic per acreditar,
ni per fer ponderacions,
que es desengany vos puc dar
si no quedàssiu conform',
i res de falsificar,
d'aqueix trebai jo respon,
i si us voleu «enterar»
també us indicaré on,
i allí podem demanar
ses vostres condicions,
que va a gust des que ho consum
minutes o plat des dia;
he vengut anit de lluny,
a peu i així com podia.
Tercera cobla
Es vesins de per aquina,
de per aqueixa redó,
alguns que no em coneixien
no sabien qui som jo,
tal vegada se'n venien
amb equivocació,
que jo amb so cantar tendria
més bona condició,
dispensau si us «agravia»
algun mot de sa cançó,
ja comprendreu que ho és guia
d'un sebre no gaire bo,
això ho és bo pes que practica
s'ofici de cantador,
jo amb això no em faç la vida
ni ho som de professió,
sols hi portau algun dia
algun poc d'afició,
però al llarg des temps tot s'oblida,
no em record de cap cançó,
ni mancos pareix que em lliga
s'aire de tocar es tambor,
ja és fàcil que sa gent diga
que és poca precaució,
i part [...]
en so dictar sa cançó,
ara vui fer renuncia
i deixar anar tot això;
només he vengut aquina
just per satisfacció,
i a celebrar es sant des dia
amb bona devoció,
direm que molts anys de vida
preguem a Déu que mos do,
per celebrar-lo tots junts
amb salut i alegria.
Anit he vengut de lluny,
a peu i així com podia.
