Primera cobla
Es un costum molt pagès,
això de sonar es tambor,
diguem lo que ens apareix
posat en una cançó,
no té mèrit ni mereix
es dar-li ningun valor,
cantant no s'hi guanya res
més que desperfecció,
s'edat no m'ho requereix
per buscar ofici millor,
i vaig seguint amb aqueix
fins 'ver fet prou remor,
i dic dos cançons o tres
quan anam de reunió,
i em distrec i em diverteix
però valtros «quissà» no,
ses dones just me pareix
que portau més afició,
ja sé que us agrada més
anar-hi a sa missió,
que partiu as solpostet
per anar a sentir es sermó,
i allí resau un «ratet»
amb bona devoció,
per poder anar al cel tot dret
en arribar s'ocasió,
i tirau dins es platet
algun reial de «velló»,
i a jo em donau més poquet,
de Déu no teniu perdó,
i em dàssiu un formatget
en venir es temps des mató,
o quan matau es porquet
em feis un botifarró,
potser llarg i gruixadet,
d'aqueixos de capcingló,
per posar-me collaret
mirau que estaria bo,
i enc que siga coentet
que això fa més cantador,
que em trob amb so coll estret
i em fa mal s'engolidor,
si pogués fer algun «traguet»
crec que seria millor,
d'aiguardent o de vi sec
d'aqueix que fa entrar en calor,
que ja estic gelat de fred
aquí tocant es tambor,
serà perquè ja veig
que es pols em fa tremolor,
i ara i en tant també veig
que s'aixeca algun borró,
aquí cap en es llebeig
per s'amura d'estribord,
anit hi haurà mareig
si es mou s'embarcació,
que jo en ser que malaveig
molt prest em fa entrar en calor,
i estic que no menj ni bec
«hasta» que romp en suor,
que en ser que tenc el cor fes
pareix que m'ofèn s'olor,
valtros ja m'haureu entès
vaig a acabar aquest regló;
és un costum molt pagès
això de sonar es tambor
Segona cobla
Es nostro viure ho és curt,
prest acabam sa carrera,
passen segons i minuts
que és una cosa lleugera,
la passam amb un «descuit»
a sa millor primavera,
mal me sap des temps perdut
d'un parei d'anys endarrera,
passàrem sa joventut,
mos pareixia que alegre,
anàvem amb sos uis clucs
per camins o carreteres,
ni mancos teníem gust
en so vestir-mos «sisquera»,
uns calçonets de vellut
que els fèiem cada u a ca seua,
jo em recorda 'ver-ne duit
i m'estaven de primera,
que en ser que anava un poc fluix
m'estrenyia de darrera,
i un capell molt ventaiut,
que davall es sol no hi pega,
fet amb sa forma d'un embut
des rotlo d'una figuera;
quan 'nàvem per fer algun uc
rompíem sa barballera,
voltes l'havia perdut
en ser que em donaven pedra,
que enc que afinàs que em 'vés fuit
no tornava en busca seua,
també 'via corregut
ocasions mala estrella,
atacs n'havia tengut
d'aquells de «raio» i centella,
«hasta» 'ver d'usar es trabuc
si s'enemic atropella,
s'única arma que he tengut
vegades m'he valgut d'ella,
que en 'nar a vetlar sempre duc
per tot lo que s'estrevenga,
m'hi defenc tot lo que puc
mal me sap que es torna veia,
però encara me la jug
per fer blanc tan mal no em queda;
dones si teniu es gust
d'alguna memòria seua,
ja veureu que no caduc,
sa punteria és certera,
tant de dret com d'assegut
és segur aturar sa llebre,
«hasta» he provat d'ajagut
en ser que formen trinxera,
que onsevuia que la duc
que és una armeta lleugera,
me l'estim i me l'«encuid»
no me molesta ni em pesa,
i en remuiar-la l'eixug
i això és lo que la conserva,
Déu me la guardi des cuc
i a valtros sa cartutxera,
que si es remuia o floreix
perdrem sa munició,
que en estar a lloc que s'humeix
aviat treu pelussó,
si està eixut es reuneix
més bona condició,
que en sa cara ja es coneix
si li portau o si no,
que anam a poquet-poquet
sense fer gaire remor,
jo de veure-us pateix
i em «llama» l'atenció,
d'una cosa us adverteix
que estam as temps de calor,
«cuidado» amb so formatget
que es gat no senti s'olor,
pigau-li si s'ho mereix
amb una verga o bastó;
i és un costum molt pagès,
això de sonar es tambor.
Tercera cobla
Ses modes han canviat
totes amb molt d'«adelanto»:
en so vestir i es calçar
és més perfecció que «antes»,
també hem modificat
es ball pagès [...],
que ara ballen d'aferrats,
veureu lo que va passar-me,
que amb una que Déu li pag
també vaig voler provar-ho:
quan me tengué abarbetat
pegant voltes i rodades,
tant prest me dava es costat
com m'estava bé de cara,
fent-me endavant i «atràs»
jo dins mon cor ja pensava,
vejam si m'amollaràs,
que de cor ja ho desitjava,
que ja estava emmorinat,
que quasi «cuidava» caure,
i es ventre tan esmolat
que em feia mal per tocar-lo,
em vaig trobar maretjat
«quissà» prop d'una hora llarga,
vaja un sistema que ha entrat
no és estrany si els agrada,
que alguns s'hi han refregat
quasi tota sa vetlada,
fàcil d'una «enfermedat»
que és tan propens a agafar-la,
llavor surten tots suats
per fora i prenen es aires,
n'hi ha que s'han constipat
no «hi ha que» estranyar-ho gaire,
i aquest sistema ja ha entrat
«hasta» en sa gent anciana:
s'altre dia un poquet tard,
que no sé on me n'anava,
vaig sentir un deribat,
va ser un jai i una jaia,
que allí estaven aferrats
banda avall d'una solana,
a sa paret arrimats
que volien fer s'andana,
allí amb so mantí a grapat
a punt de pitjar s'arada,
la posaven des forat
que més conreu els dava,
trebaiaven aviat,
sa cosa anava animada,
jo de bastant retirat
[...]
