INFORMACIÓ
Número de fitxa | 1323

Subgènere | Cançons

Estil | Redoblat

Temàtica | Esport.

Subtemàtica | Sexual

Autor | Josep Torres Costa, Pep Simon. Es Cap de Barbaria. (n.1898).

Cantador | Josep Torres Costa, Pep Simon. Es Cap de Barbaria. (n.1898)

Recollit per | Isidor Torres Cardona

Transcrit per | Isidor Torres Cardona

Data | recollida entre 1984 i 1992

Font | Cantada Pagesa. –Pep Simon- Quaderns de Cultura Popular. Obra Cultural Balear – Formentera. Eidicions can Sifre. Eivissa 1993. pàgs: 62-65

Passant del setanta-nou,...

Primera cobla Passant del setanta-nou, el vuitanta queda en porta, des que hem entrat en s'any nou sa gent tota va rivolta, de tot veim i més gombol que es «turno» del mar ja ho porta, totdéu riu i ningú es dol, tot són riaies i voltes, que es diverteix tot qui vol tant fadrins com ses al·lotes, i en s'estiu prenen es sol per ses platges de la costa, i en so mes de juliol ja es veuen flors i batjoques, i altres juguen as futbol fent redolar ses pilotes, portant-ho al viu i al vol, allí es que no corre trota, fan aixecar tanta pols que no es divisa de voltes, no es sap si li ha fet gol o si li ha caigut fora, ja ho sabreu abans de molt si reparau en ses dones, perquè si ho han trobat dolç allí aplaudeixen una hora, mirau que ha tengut bon pols el dianye amb aquest home, jo «d'hasta» també me'n folg de veure-les tan de bones, i els ajud a fer renou sonant tambor i castanyoles, enc que no els agrada prou, això ja és passat de moda, perquè els pareix que remou tota sa ignorància nostra, però en ser que no duim dol aiximateix feim dos mossos, ja que era un costum resolt d'alguns avantpassats nostros, sense costar-mos cap sou mos hi divertim es pobres, que amb això i menjant-hi prou un s'hi taparia es ossos, que és millor que un fart de cols per criatures i grossos; si el sendemà un té son en ser que un va de xacota, un la passa ja sé com un poc més de mala volta, però són es «ratets» bons que en morir un se n'emporta, i es que hi diu mal o me'n vol que es faci sa llengua a trossos, que jo cant amb so meu coll i a ningú res li importa, si me l'espell i em cou, això passa alguna volta, sense guanyar-hi cap sou molt de sacrifici em costa, i ho guard per jo tot sol ses conseqüències que em porta. Passant del setanta-nou, el vuitanta queda en porta. Segona cobla En so diari ha sortit de sa setmana passada, porta un reglonet escrit fent una gran propaganda, que hem de formar un equip ara de dones casades, ses que siguin des partit ja podeu 'nar preparades no deixeu res en oblit de ses coses necessàries, que us heu de créixer es vestit per aixecar més ses cames, per defendre(r)-vos polit si el cas fóssiu atacades, ja serà gros es bullit si arribau a estar entrenades, «hasta» ses figues de pic manetjareu a «patades», ses patates des sofrit 'niran totes colpetjades, s'ho han 'gafat tan a pit que no mengen d'aturades, llavor deixen es marit per granar i fer s'escurada, per quan tornin a la nit que els tengui taula parada, i el duen molt advertit, sa pilota ben inflada, i en ser que se'n van as llit fan un còrner a s'arribada, i allí ja s'arma es conflict' si no està prou ben centrada, «hasta» que sentiu un crit, per fi l'ha desembocada; vaja un joc més divertit, no us creureu lo que m'agrada, que d'experiència ho dic de coses que han sét passades, que també he sét aplaudit, que he fet gol moltes vegades, que en un «ratet» molt petit, quan un les veu «descuidades», un 'profita pigar es tir i es porter és es que ho paga, que queda molt desmentit si li fan entrar sa bala, ja no queda tan lluït com «abantes» se pensava, que li han marcat es gol amb una «patada» forta: Passant del setanta-nou, el vuitanta queda en porta.