INFORMACIÓ
Número de fitxa | 1325

Subgènere | Cançons

Estil | Redoblat

Temàtica | Variada.

Subtemàtica | Sexual – la mort.

Autor | Josep Torres Costa, Pep Simon. Es Cap de Barbaria. (n.1898).

Cantador | Josep Torres Costa, Pep Simon. Es Cap de Barbaria. (n.1898)

Recollit per | Isidor Torres Cardona

Transcrit per | Isidor Torres Cardona

Data | recollida entre 1984 i 1992

Font | Cantada Pagesa. –Pep Simon- Quaderns de Cultura Popular. Obra Cultural Balear – Formentera. Eidicions can Sifre. Eivissa 1993. pàgs: 68-72

Hem de tractar d'acabar,...

Primera cobla Hem de tractar d'acabar, que el dia ja mos apura, que es sol prompte sortirà, va rodant i no s'atura, i ara jo us vaig a parlar un poc amb «abreviatura», s'exemple només serà d'alguna cosa que es vulla, no ho 'cabaré d'explicar talment del fil a l'agulla, però algú ja pensarà en sa tendència que ho duia, s'assumpte és mal d'aclarar per cada dia s'embulla, que us dic que de poc ençà sa gent està per fer bulla, cada tant en quant n'hi ha algun que s'hi «apressura», igual li és es sembrar terra eixuta que remulla, ja saben que as cap d'allà sa llavor serà perduda, i ara us volia explicar altra cosa apareguda, que alguns se'n van a caçar o posen aqueixa excusa, que per ses platges no hi ha ningun martinet ni juia, és més fàcil agafar si quadra una peluda, que és lo que sol abundar que n'hi ha per tot qui en vulga, que es qui vulgui aprofitar no se'n 'nirà amb ses mans buides, que «quissà» se n'endurà més de lo que ell se figura, per haver volgut anar a palpar si és molla o dura, igual podrien llepar un «balde» d'escuradures, «quissà» devien pensar que era una verge pura, traguent sa erra que hi ha sa T és sa que figura, si ho voleu pronunciar ja sortirem de sa «duda». I_x005Fhem de tractar d'acabar, que es dia ja mos apura. Segona cobla Com més un viu més un veu coses dolentes i bones, per cada dia tendreu que es van canviant ses modes, més aviat ho sabreu si reparau en ses dones, que no sé què més voleu sempre mo'n treuen de noves, que ara ja no es posen vel, que diuen que això els fa nosa, i així un més fàcil veu allí on no porten roba, no 'caben d'anar bé en pèl però hi falta poca cosa, unes pinten de vermei, altres de color de rosa, i alguna jove ja es creu que prompte haurà de ser esposa, si li surt algun hereu va que no sap on se posa, diu que de s'ou es rovei i un altre tendrà s'esclova, i onsevuia ja els veis sense pastor ni sa sogra, crec que tots ja pensareu en una mateixa cosa, i els donarem de consei que Déu els guard de mala hora, i es que paga lo que deu haurà fet una bona obra, tota cosa té remei si el cas amb temps se n'hi posa, «menos» un tornar-se vei i morir quan arribi s'hora, i així val més «disfrutar» cada u tot lo que puga, que serà lo que tendrà i tot lo que se n'enduga, que lo «demés» quedarà tota sa seua fortuna, si un s'hi posa a pensar causa disgust i tristura, pareix que dos dies fa que encara era criatura, i ara ja es puga trobar en aqueixa certa altura, ja només pot esperar que arribi sa sepultura. I hem de tractar d'acabar, que es dia ja mos apura. Tercera cobla Es viure no ho és etern, s'ha d'acabar sa carrera, que la glòria o l'infern sabem que allà mos espera, si podem anar-hi en s'hivern un hi estaria alegre, allí no hi fa fred de peus ni s'ha de tapar «siquera», si en veure que hi arribam poguéssim tornar endarrera, perquè si l'equivocam per desgràcia punyetera val Déu mos acompany que serà sa més certera, i que mos duguin as pany de ses claus que té Sant Pere, per veure si ho «alcançam» de dia i de nits un prega, però en el món n'hi ha tants, tots en sa mateixa espera, no seria res estrany que mos duguin «delantera», serem es més ancians que quedarem endarrera, i hem de veure si hi anam amb un cotxe de carreres, o dins un coet volant i traspassar sa barrera, i a veure si així salvam s'animeta que mos queda, si la tendrem en descans o a lo millor passant pena, que tot això ho ignoram perquè ningú no s'altera, mos duen amb un engany amb sa propaganda seua, que lo que diuen no fan ni amb això creuen «sisquera», i així mos van «enredrant» amb una llei tan severa, per defensar es capital ho pateix sa part obrera, sa cosa es posa fatal, veurem per últim com queda, sa gent se va espavilant, el món ja no és lo que era, que algú es lleva de davant aquella bena que duia, i molts ja van protestant cansats de passar amargura, que això s'arribarà a calar amb una mala figura, sa fruita prompte caurà ja està passat de madura. I hem de tractar d'acabar, que es dia ja mos apura.