Primera cobla
Es tambor va rodant sempre,
seguint sa volta del món,
i cada «rato» es presenta
aquí dalt es meu jonoi,
sa gent diu que està contenta
de sentir quatre cançons,
si és que de jo depenga
crec que quedaran conform',
sense res de voler ofendre
també us diré poc o molt,
valtros ja em deveu entendre
si no hi ha confusions,
això segons com ho prenguen
ara es altres companyons,
crec que no els farà peresa
de dir-vos alguns reglons,
jo quan se tracta de «juerga»
ja sabeu que sempre hi som,
que s'ha arribat a contendre
«hasta» sortir-mos es sol,
llavor anam una filera
per camins o carrerons,
i diuen es que mos veuen:
«sa gent s'ha aixecat dejorn»,
però a lo millor no pensen
que mos «apreta» sa son,
que ses pestanyes s'apleguen
per més que d'un dissimul,
l'endemà un les veu negres
encara que verdes són,
que a lo millor un navega
en males condicions,
si sa barca traqueletja
tot són salts i cabussons,
i si quadra un s'esverga
dins séquies i torrentons,
i diuen que ara heu de veure
si hauré remput es calçons,
i va mirant-ho per sebre
si han quedat tots es botons,
que un pot tenir sa sorpresa
de faltar es de baix o es segon,
si sa tramuntana és freda
gira sa cara a migjorn,
que a lo millor un se pela
o queden alguns borrons,
sa gent ja estarà entesa
no importa dir-vos d'a on,
i es que fan com si no ho senten
supondran altres raons,
diran que millor és atendre
altres obligacions.
Es tambor va rodant sempre,
seguint sa volta del món.
Segona cobla
El món va per un camí,
o bé siga es habitants,
si sempre segueix així
prest no n'hi hauria tants,
que en compte de produir
ja veim alguns lo que fan,
que tracten de destruir
i fer-ho convertir en sang,
i es que ho té de dirigir
també hi troba algun barranc,
que és mal de distribuir
ses coses així com estan,
no mos podem avenir
ni moros ni cristians,
que en tot hem d'importunir
i en coses anar violant,
Déu ja mos ho deixà així,
n'hi ha de negres i de blancs,
i mos ho va repartir
cada u allí on estam,
del mar no es sap ni la fi,
i a més de lo terrenal,
i encara hem de discutir
perquè conformes no estam,
tots voldríem adquirir
per poder passar davant,
uns que no i altres que sí
i així mos 'nam aliant,
llavor es que ho han de patir
són sempre es més ignorants,
obligats a procedir
així com els hi diran,
si quadra 'ver de morir
pes altres 'nar prosperant,
ja es veu un bon pervenir
tots es que tenen infants,
val més un no pensar-hi
i fer broma algun instant,
que un se'n puga 'nar a dormir
i alguna hora de descans,
llavor prompte es fa es matí
i encara «atrassats» estam,
ses dones heu de munyir
i es hòmens fer altre tant,
que abans d'agafar es mantí
altres exercicis fan,
que a lo millor han de complir
en lo que abans ja pensam,
coses que no es poden dir
aquí amb so tambor cantant,
que algun més jove i fadrí
no sabrà de què parlam,
«quissà» li faran entendre,
si quadra «abantes» de molt,
i ara tothom que dispensi
ses meues reflexions.
I es tambor va rodant sempre,
seguint sa volta del món.
Tercera cobla
Aprofitem ara que hi som,
anit que estam de cantada,
deim a l'amo que perdon
si en deim alguna de gruixada,
ses dones fan conseions
una mica enrigassades,
tot 'nirà bé si Déu vol,
si alguna no s'hi enfada,
no voldria qüestions,
que no m'agraden baraies,
si veim males accions,
de fulana o de mengana,
farem repicar es talons
i es sonai de sa campana,
no us faceu il·lusions
que hi haurà alguna manganya,
que ara em vui fer uns calçons
de traça d'americana,
que no portaran botons
i me'ls vui fer sense cama,
només amb un «cinturon»
per aguantar que no em caiguen,
tengueu-hi precaucions
si em feis aixecar sa falda,
perquè n'hi ha que són
de quan Maria Castanya;
ara anem a messions
per fer coses més estranyes,
però en ses perfeccions
ses dones encara guanyen,
han suprimit es gipons,
no gasten floc ni mitjana,
i aquí per baix des braons
mos mostren sa pelussanya,
que es veuen alguns racons
que no els han fet s'andana,
només tapen es ceions
d'enmig de sa tornaiada,
sembla que duen galons
així d'una mal' mirada,
voldria sebre d'a on
va ser sa primer vegada
de treure's invencions
d'alguna cosa tan rara,
degué sortir del Japó
que és gent molt «adelantada»,
que ara haurem d'anar pel món
amb ses mans davant sa cara,
que sa majoria són
de sa part que no us agrada,
ja ha sortit un bon exemple
en totes ses nacions,
sa gent està molt correnta,
que hi ha molts bons professors,
ja no n'hi ha d'innocenta,
que els ensenyen petitons;
i es tambor va rodant sempre,
seguint sa volta del món.
