Primera cobla
Jo em faig la vida amb sa pesca
perquè no som hisendat,
sa meua finca és estreta,
poc és lo que he heretat,
una cranquinyola seca
d'uns pocs cents metres quadrats,
hi faig mitja coïdeta,
un any ordi i s'altre blat,
hi sembr alguna mongeta
amb altre llegum mesclat,
i en anar bé ses figues seques
també n'hi faig un grapat,
que en tenc una verdaleta,
fa poc temps que l'he empeltat,
té sa ramera baixeta,
la bast amb facilitat,
en fa de flors i 'gostenques,
encara mai m'ha fallat,
que amb això i altres miquetes
fins ara m'he arreglat,
i ajudar-me de sa pesca
que és un trebai complicat,
que amb mal temps si un veletja
un està mig exposat,
que es remuia o que es maretja,
altres voltes m'ha passat,
si sa barca es mou i sacsa
un li fa efecte aviat,
que si sa ratxa és molt fresca
s'ajeu un poc de costat,
i en 'ver passat sa ràfega
un queda més sossegat,
torna sa canya en es «puesto»
i es timó a normalitat,
cavil·lant si farà esca,
que un hi va mig preocupat,
que un veu es peix que rumbetja
per sa proa i pes costat,
llavor alguna llissa vera
que prova d'aixecar es cap,
que si ho volgués dir de veres
molt prest l'hauria agafat,
va mansa com una oveia,
pareix que córrer no sap,
però només s'assoleia,
quan li pareix s'ha amagat,
i enc que un la cridi és enterca,
sembla que té malvestat.
Jo em faig la vida amb sa pesca
perquè no som hisendat.
Segona cobla
Es que no ho sap dificulta
es navegants lo que som,
quan la mar va plena i fluixa,
lo més alegre del món,
sa corrent forma dibuixos,
fa voltes i corbaions,
fa remolinar ses busques
que hi ha per dins es racons,
causa plaers i disgustos
en certes ocasions,
que a voltes comet abusos
amb ses embarcacions,
quan es vent bufa i l'«empuja»,
de llebeig o de migjorn,
la mar s'arbola i s'estufa
en males condicions,
que es qui s'hi troba s'«assusta»
veient tales accions,
que fa sortir de sa ruta
a capitans i patrons,
i amb so seu compàs o brúixola
prenen ses direccions,
si s'«horizonte» s'embruta
ja hi pot 'ver confusions,
i 'nar dalt un baix o punta
i naufragar tots quants són,
que es barometro ja anuncia
per temporal o «ciclon»;
sa naturalesa és justa,
no permet concessions,
que allí no hi valen disculpes
ni proposar-hi milions,
que entre naltros feim embutxes
valguent algun dissimul,
que n'hi ha que s'hi rebusquen
amb ses embrollacions;
des trebai tots 'nam de fuita,
buscam es «empleos» bons,
un li fa efecte aviat,
que si sa ratxa és molt fresca
un queda més sossegat,
torna sa canya en es «puesto»
i es timó a normalitat,
cavil·lant si farà esca,
que un hi va mig preocupat,
que un veu es peix que rumbetja
per sa proa i pes costat,
llavor alguna llissa vera
que prova d'aixecar es cap,
que si ho volgués dir de veres
molt prest l'hauria agafat,
va mansa com una oveia,
pareix que córrer no sap,
però només s'assoleia,
quan li pareix s'ha amagat,
i enc que un la cridi és enterca,
sembla que té malvestat.
Jo em faig la vida amb sa pesca
perquè no som hisendat.
Tercera cobla
Es que no ho sap dificulta
es navegants lo que som,
quan la mar va plena i fluixa,
lo més alegre del món,
sa corrent forma dibuixos,
fa voltes i corbaions,
que es jornal poc mos resulta,
que es que té obligacions
es cansa es cos i s'embruta
i es «adelantos» pocs són,
que tot es nostro producte
ja sabem de què es compon,
per dar a aquell que «disfruta»
des bon menjar i des milions,
i a naltros mos fan fer justa
sa percinta des calçons,
lo que hi posam molt poc «bulta»,
no arrancarem es botons,
per cada dia ens acurcen
un poc més ses raccions,
i amb altra classe d'indústria
es «pagos» superen prou,
la vida ja es dificulta
si es podrà allargar-se molt,
quasi la desitjam curta
en tales condicions,
total per lo que un «disfruta»
es temps que està en el món;
sa joventut va molt cluca,
formada d'il·lusions,
sa gent veia s'hi disgusta
i es tiren a s'abandon,
si seguiu aqueixa ruta
prest 'ribareu no sé on,
si no canvia sa truita
o sa paella no es romp,
ja deu estar prop de cuita,
prest se li donarà es tomb,
de s'altra banda està fresca,
polida i en bon estat.
Jo em faig la vida amb sa pesca
perquè no som hisendat.
Quarta cobla
Direu que som enfadós
i un poc cansat en sos modos,
a voltes som amorós,
principalment amb ses dones,
m'agrada fer-los favors
en ser que es proporciona,
que allà a la una o les dos
ja començ a estar de bones,
no som molt escrupolós
si es tracta d'alguna cosa,
que mai he sét empatxós,
m'agrada seguir la broma,
sinó que som «atxacós»
perquè tot sovent em dóna
un trebai que és nerviós,
una mica fora compte,
jo cap remei no m'hi pos
perquè em pareix cosa «tonta»,
quan era més jovenot
ho vaig dir a Ca na Rosa,
que un dia parlant es dos,
asseguts allí a una ombra,
li vaig explicar tot
de sa manera que em dóna,
que em comença a poc a poc
i arriba que empitjora,
com una rampa en el cos
que sembla que m'acalora,
i em fa anar un poquet coix,
finsos m'estorba per córrer,
i em va «aliviar» un poc
d'unes fregues que ella dóna,
però llevar-m'ho del tot
era una cosa dubtosa,
perquè és herença que ho port,
des major i de sa majora,
que ells també els va atacar fort
en so dia de sa boda,
que veiguent es «dulce» prop
pareix que tengueren gola,
volien dar mà a sa bresca,
vent que s'eixam ha trescat,
abans que no ho sigui seca
o es caseró 'ver poiat.
Jo em faig la vida amb sa pesca
perquè no som hisendat.
