Primera cobla
Anit, retirat de casa
i en un paratge estrany,
llarga ha sét sa caminada,
jo finsos ara no ho plany,
quan hem sét a s'arribada
molt prest ja he 'nat observant,
ja he conegut que tractava
amb gent honrada i company,
l'amo mos ha dat entrada
i 'nau seguint per endavant,
«ratet» ha que us esperava,
que ja ho sabia d'abans,
demostrant que se'n folgava
i encara que poc 'ho val,
ell i es altres de la casa
amb un caràcter formal,
parents i gent convidada
tots un respecte igual,
diguent de que els agradava
sa broma i no és cap mal,
que em «recibien» i en daren
com està molt natural,
no ofenent ni agraviar-hi
que és una cosa il·legal,
tota persona educada
sap respectar sa moral,
jo us reprenc sense importar-hi
aquest tractament lleial,
folgant-me també d'estar-hi
dins un concepte igual,
sense posar ni llevar-hi
per cada un lo que val,
farem algun comentari
de lo agraïts que quedam,
i així una altra vegada
tornaré si em convidau,
enc que per jo no és paga,
però veig que res se plany;
anit, retirat de casa
i en un paratge estrany.
Segona cobla
Era abans de sant Pere
i un poc passat sant Joan,
que és es temps que sempre queda
alguna plaça vacant,
en liquidar es gra de s'era,
des que entren o se'n van,
i posar dins sa paiera
sa llavor continuant,
jo em vaig trobar amb una veia
que m'oferigué jornal,
que tenia una barquera,
«si ho vol ser es meu majoral?»,
si es teu parei ho requera
crec que no hi sortiràs mal,
que és terra fonda i lleugera
pots fer conreu abundant,
sense espuntar-hi sa reia
ni castigar s'animal;
si ho agafes de lluna veia
que estigui en so quart minvant
sa grana serà certera
tres mesos passat Nadal,
veuràs sa renda que et queda,
que hi pots doblar es capital,
sa manada serà teua
es formatge i s'afaram,
sense contar s'«arboleda»,
que fruita n'hi ha abundant,
tenc sénia i regadera
per hortar més d'un tornall,
i un bocí de torrentera
una mica més avall,
que està plena de jonquera
que forma com a canal,
bon lloc per sembrar figueres
n'hi 'via una de rojal,
molt baixeta de ramera
bona de pujar-hi dalt,
i estava en sa primavera
i just de saó natural,
i en vaig veure una que estava
un poquet penjaroiant,
i es seu color denotava
de ser albocor natural,
s'espolsim de coll de dama,
que en tenia més d'un palm,
i en so seu tenor estava,
tenia tots es senyals,
secaiona i crivellada
i barrinada des pardals,
mentre jo l'espolsimava
ella m'aguantava es tany,
i em deia aqueixes paraules:
«menja que no te les plany,
pots tornar en tenir-ne gana,
crec que no s'acabaran,
l'any que ve n'hi haurà encara
de més grosses que no enguany»;
això que llavor no estava
lletja ni de mal tamany,
jo pes gust no me'n deixava
de por que no em fessin mal,
me'n vaig fer-me'n sa panxada
més grossa que m'he fet mai,
direu que no hi importava
'ver de ser tan xerrotant,
si en vaig coir i en menjava
que ho calli i que no ho escant,
si no una altra vegada
«quissà» no me'n donaran;
si algú té gola que hi vagi,
que encara n'hi trobaran,
perquè alguna n'hi quedava
de ben polida en so tany;
i anit, retirat de casa
i en un paratge estrany.
Tercera cobla
Anit que sa gent està
de broma i decidida,
jo també us vui explicar,
un «xascarrillet» de riure
com a conte vui posar,
jo em vaig arrimar-me a ella
mirant de davall-davall,
enc que no ho és tot mentida,
veureu lo que em va passar
'nant a pescar s'altre dia,
que es bolig vaig arriar
allí per dins la badia,
quan vaig anar per xorrar
ja estava rompent es dia,
que ho vaig voler eixugar
per sebre vejam què hi 'via,
i un congre vaig agafar,
vaja llevada polida,
quan el vaig tenir en sa mà
pensant de lo que en faria,
llavors vaig determinar
d'anar a portar-lo a Vila,
tot va ser per alarmar
ses dones de la Marina,
crec que arribaren a estar
quasi totes dalt sa riba,
provant-se de baraiar
perquè totes el volien,
i una d'elles s'arrimà,
«que per la mort de Déu siga»,
que li 'via de donar
o venut així com siga,
que se n'atrevia a dar
lo que li demanaria,
«jo no sé com deu estar
aqueixa mercaderia,
abans ne feien pagar
una pesseta senzilla»;
pes preu no vàrem estar,
que prompte férem barrina,
quan se pogué amarrotar
pensava l'ofegaria,
finsos es cap se li inflà
de tan fort com l'estrenyia,
jo crec que no gemegà
perquè ni mancos podia,
just provava d'alenar
i fer alguna estremordida,
lo que més la va embromar
que ara i en tant retorcia,
i era difícil d'aguantar
que a mà es tornava llisa,
si això arriba a disparar
Déu sap lo que es seguiria,
però per tornar a amollar
aiximateix ho planyia,
crec que devia pensar
que alguna altra li prendria,
i un bon «rato» hi va jugar,
ja estava mig avorrida,
que no el podia fer estar
talment així com volia,
tan nerviosa es posà
que perdé sa punteria,
per favor em va demanar
que si li concediria,
que li 'via de calar
dins sa gelera «enseguida»,
que si arriba a soleiar
torna moll i no ho voldria,
que el volia conservar
en bon estat si podia,
«justament que avui no hi ha
res a sa peixateria,
i un no sap què ha de menjar,
ja vaig mig endarrerida,
que es meu home desarmà
ja fa un parei de dies,
ja és vei per anar a pescar
que té sa canya envergida
jo crec que l'home estarà
inútil ja per la vida,
i ara m'he de rebuscar
de sa manera que siga,
també és trist 'ver de quedar
tan jove ja com a vilda»;
a la fi tant va pregar
que tengué lo que volia,
la dona s'hi va quedar
contenta i molt agraïda,
paraules me va gastar
amoroses i polides:
«Déu del cel t'ho vulga dar,
bon goig i molta alegria,
perquè el puguis conservar
en s'estat que més desitges,
ja que Déu mos ho va dar
perquè ho «disfrutem» en vida».
Sa «tontesa» hem de deixar,
i anam amb sa picardia,
i el dimoni que se'n vaja
amb sa coa i es banyam;
i anit, retirat de casa
i en un paratge estrany.
