Primera cobla
Jo he de cantar sense gana,
solament per creure-us,
tot qui és companyó acompanya,
així és que m'aginyareu,
ja que es tracta de «jarana»
anem seguint que ja ho veurem,
que abans de sa matinada
encara «quissà» riurem,
ja es fa tard en sa vetlada,
ningú parla d'anar-se'n,
ses dones desesperades,
vejam de què els parlarem,
potser que ho 'ribeu a plànyer
mirant que us puntetjarem,
no m'heu de fer mala cara
ni vui que us hi enfadeu,
que ans d'acabar sa cantada
algun regal us farem,
jo no vui dir cap besada
perquè «quissà» no ho voldreu,
només alguna allisada
així un poc a repèl,
si us endoblàs ses pestanyes
tampoc no us hi arregireu,
només serà amb sa mà plana,
ni mancos ho afinareu,
que si sa cosa us agrada
potser que us hi adormigueu,
ja haureu travessat Espanya
per quan us despertareu,
i em veureu dalt ses muntanyes
allà des alts Pirineus,
no sé llavor per baixar-me
com us hi arreglareu,
si em 'gafau d'alguna cama
que no us hi equivoqueu,
agafau d'una de ses llargues
no sigui que l'arrenqueu,
anau amb seny amb sa sutjada
que si no us encantareu,
si us queda sa mascarada
no sé llavor què direu,
tots parlaran de fulana
si es 'riba a passar sa veu.
Jo he de cantar sense gana,
solament per creure-us.
Segona cobla
Déu me do ofici millor
que es que he tengut finsos ara,
jo havia sét pescador
una llarga temporada,
llavor vaig deixar anar això
degut a una vegada,
que encara em dóna calor
en ser que em pos a pensar-hi,
si puc vo'n daré raó
si sa força m'acompanya,
que una certa ocasió
vaig anar a fer una llevada,
vaig anar a posar es palangró
allà per ses desmarrades,
fora de s'Espalmador
amb senyes molt foretjades,
a posar es Cap des Falcó,
quasi per dalt Tagomago,
que sol 'ver-hi algun cassó,
jo en vaig omplir sa xalana,
i entretengut amb això
lo «demés» no em preocupava,
i es temps va fer menció
i es veia que s'aixecava,
i es posà mareullor,
que per tot ja escumetjava,
per dalt de s'escotilló
ja es esquitets s'embarcaven,
jo amb molta precaució,
per evitar sa desgràcia,
li vaig 'ver de dar es timó
tota sa canya a la banda,
i fer-li en popa redó,
buscant port de salvetatge,
vaig 'nar en es fondetjador
de dins es racó de s'Alga,
vaig fondetjar es ferretó
i es dos grillets que portava,
i amb sa força des cicló
sentia que guerretjava,
i en la ment d'un companyó,
de dos que estaven de guàrdia:
«sa cosa fa mala olor,
mos hem de fer un fart d'aigua»;
jo també em feia temor
des temps a com se posava,
que feia molta negror
i es sentia que tronava,
i es veia com un fibló
quan donava s'aclarida,
que feia molta remor
i es veia que s'atracava,
jo en bona devoció
li feia creus i resava,
diguent-li s'oració
vejam si s'apetitava,
valgueu Déu nostro Senyor
jo no pensava es contar-ho,
vaig tenir s'arregiró
més gros que podeu pensar-vos,
si m'he tornat blanc en cana
ja no vo' n'estranyareu;
jo he de cantar sense ganes,
solament per creure-us.
Tercera cobla
Jo he corregut mala estrella
en alguna ocasió,
mai més no em vui fer a la vela
en cap embarcació,
i ara vaig amb sa canyeta
per sa vora des cordó,
agafant alguna donzella
massot i algun llavió,
quasi no paga la pena,
tothom vol ser pescador,
n'hi ha dos o tres que esperen
dalt cada punta o racó,
ses vores ja n'estan plenes
de mastegoi de moixó,
només s'hi agafen morenes
d'aqueixes d'escanyador,
i algun carai a la mescla
més llarg que un botifarró,
que és cosa bona per esca,
brometja i fa molta olor,
ses dones s'hi diverteixen
i hi agafen es peix millor,
li treuen tota sa bresca
de per dins es caseró,
li donen tantes estretes
que el fan tornar secaió,
i el deixen amb sa pell seca
que dóna compassió,
s'han avesat a agafar-ne,
no en deixaran per llavor,
només queda alguna gamba
amb un bigot que fa por,
jo em cans de córrer amb sa canya,
anant de racó en racó,
i me n'entorn cap a casa
només amb so senaió;
la vida resulta cara,
no em puc arreglar amb això,
i ara he pensat de deixar-ho,
i em vui posar llaurador,
ja em direu quan sa solana
la tendreu bé de saó,
tenc es parei i s'arada
sempre a disposició,
que per trincar tornaiada
veureu que és de lo millor,
podeu apitjar s'arada
sense ninguna temor,
lliure d'alguna enganxada
que em rompi es camatimó,
sa reia està assegurada,
no se'n 'nirà pes seró
ja us quedarà trebaiada
sa terra des feixetó,
que ara hi està engramassada,
només us fa escanyador,
fa temps que no feis s'andana
ni cavau ningun racó,
si sa coïda no grana
serà perquè no voldreu.
He de cantar sense ganes,
solament per creure-us.
