Primera cobla
Hem fet una replegada
de coneguts i vesins,
i aquí farem sa cantada,
si callau tots ho sentim,
ses dones van molt xavades,
totes com a remolins,
no aneu massa «alvorotades»
que hi haurà algun renyolim,
«quissà» si l'amo s'enfada
no pigarà des cap prim,
si sa cançó no li agrada,
no té termes molt humils,
si li pareix gruixada
la guardarem pes fadrins,
que es diverteixin m'agrada
perquè també me'ls estim,
que també passen la blava
molta vegada, mesquins,
anant pes fred i rosada,
i molta son es matins,
que si han fet vetlar sa jaia
«d'hasta» les quatre o les cinc;
si sa pesquera trempava
i han pogut fer llagostins,
i han 'gafat alguna pada
d'aqueixes amb so cap prim,
llavonses fan sa picada
de quatre bogamarins,
fan peixet per portar a casa
i fer es brou des taiadins,
que es que té sort amb sa canya
només amb això ja hi viu,
però es que la té més vana
s'al.lota d'ell se n'enriu,
perquè elles són el dianye,
sempre troben es motiu,
que es fan alguna guinyada
mirant aqueix si és esquiu,
que haurà de pescar amb sa canya
allà amb so sol de s'estiu,
no es vol remuiar ses cames,
té por de refredar es niu,
mirau si són «tarambanes»
cada una lo que diu,
ja comencen jovençanes
de quinze anys fins en es vint,
festetgen per sa «ventana»,
m'agrada jo aqueix estil,
que així no han de cremar rama
ni fer llum amb so «candil»,
i ell remui com una «rana»
rabiós per entrar-hi dins,
si sa retxadura és sana
no corren ningun perill,
parlen un de cada banda
«hasta» que rompen es fil,
quan s'«aparato» s'espanya
llavor li han de dar fi,
quan se fa sa matinada
se'n va que es jai no l'afín,
deixen sa cosa tractada
aiximateix per ultim.
Hem fet una replegada
de coneguts i vesins.
Segona cobla
Sa cobla que ara us diré,
aqueixa és per ses solteres,
també us hi replegaré,
no fóssiu tan punyeteres,
si puc us hi agafaré
abaix de sa filatera,
llavonses us tancaré
dins sa meua pardalera,
per ajuntar amb so llinquer
alguna altra cadernera,
que és un pardal fugisser
però tornarà manera,
que es meu és molt juguisser
quan té una «companyera»,
li ajuda a calar es niu bé
i tapar sa lloriguera,
que això és lo que heu de menester
totes ses que sou solteres,
un que vol que allisi bé
d'enmig i de ses voreres,
jo us dic perquè ja sé
que així quedau més lleugeres,
direu jo què n'he de fer
des vostros gustos o penes,
però em dol des que no té
lo que vol i es desespera,
valtros trebaiau també
per passar la vida alegre,
feina altra no n'heu de fer
ni podeu anar molt enrera,
emblanquinar es davanter
i regar sa ramellera,
i es dissabte l'heu de mester
per desruar-me ses tavelles,
i es diumenge té de ser
per fer-vos sa revuiera,
per 'nar a sa missa primer
que es jove ja vos espera,
i es dilluns per dormir bé
que en 'nau un poc endarrera,
i es dimarts ja torna a ser
dia de seguir la vega,
començant de cap primer
tota sa setmana entera,
llavor per s'altra que ve
ja no 'nau tan musiqueres,
que us trobau en poc plaer
i heu de fer feines lleugeres,
sa rosada no us cau bé
ni us fa bo sa pols de s'era,
per pujar dalt es paier
us pot seguir alguna vega,
a mà de perdre sa paia
i es gra que s'hi posa dins.
Hem fet una replegada
de coneguts i vesins.
Tercera cobla
Aquesta va per ses dones,
només seran dos reglons,
també se'n troben de bones
caminant i anant pel món,
jo us contaré d'una volta
jo i dos o tres companyons:
venint de córrer la vora
de sa platja de Migjorn
mos sortí una jaiota
de per dins es torrentons,
anava mal arropadota,
venia de no sé on,
duia unes espardenyotes
de sola de «camion»,
i anava arromangadota
«d'hasta» per dalt es jonois,
mostrava unes camotes
més gordes que riboltons,
vàrem poder prendre
quasi de per tot el món,
se li veia bé sa mostra
perquè no duia calçons,
se'ls 'guera arrencat a mossos
si li corden es botons,
se les percudí amb sos nostros
mo'ls descordà en dos segons,
vàrem quedar faldars fora
allí sense sebre com,
mos va gastar aqueixa broma
per fer-mos fugir sa son,
cuidàrem tenir vergonya
allí a vista de tothom,
«hasta» Déu me la perdoni
l'enviàrem a fer trons,
aiximateix se n'anà conforme,
mos deia «molts anys i bons»,
Déu faci que mai més torni
tales proposicions,
Déu mos doni una més jove
i en millors condicions,
que anava mig oliosa
de ses mans i des braons,
que es veu que era filadora
d'estopa de borraions,
mos ensenyava ses tisores
que hi 'via tos es moltons,
diguent «hi faig s'esquilada
cada any en venir s'estiu»,
la duia ben esmolada
però molt fluixa de piu,
que allò només manyegava,
no hi 'guera taiat un fil,
mal hagi tot qui l'alaba
a ella i al seu estil,
que allí en quatre estisorades
mos arruïnà es baciu,
que es veien bé ses escales,
feia per fora i per dins,
i acabaré sa cantada,
direu que això no té fi,
faré sa darrer calada
i aplegaré es volantins;
i hem fet una replegada
de coneguts i vesins.
