Primera cobla
Jo he vengut de molt enrera,
sempre a peu i caminant,
seguint per sa carretera
que és un poquet barda avall,
llavor he pres sa drecera
per sa vora de s'estany,
que està plena de jonquera
i em punyia ara i en tant,
botant alguna solsera
que em trobava per davant;
quan he sét vora ca teua
ja quasi estava arribant,
allí de per vora s'era
m'ha sortit un canet blanc,
que és pecat si un li pega
jo l'he anat afalagant,
ni li he tirat cap pedra
perquè no feia cap mal,
que guardava sa garbera
que no hi vagi algun pardal,
o es tirin a sa figuera
si té algun secaió dalt,
que és una fruita cisera
que alguns la van goletjant,
no falta sempre qui espera,
mirant per davall-davall,
i en venir allà per Sant Pere
«quissà» l'espolsimaran,
perquè ara està en sa lletrera
amb un tenor que fa mal,
que a lo millor un se queda
coent des morro de dalt,
potser que us surti crostera
si està un poc verinal,
ja sabeu que sa pebrera
verda no és per s'enciam,
recordau algun exemple,
que ho donen es ancians,
si voleu bona carrera
vos la feis donar en es cans,
i no us gireu endarrera
perquè si no us 'gafaran.
He vengut de molt enrera,
sempre a peu i caminant.
Segona cobla
Jo en visc a una ribera
quasi de tot lo més alt,
damunt de sa «cordillera»
a sa banda de llevant,
un lloc que es vent fort hi pega
quan hi ha algun «huracan»,
que hem de portar barballera,
que si no es capell mos cau,
llavors hem de tornar endarrera
si el cas mos pren per davant,
jo he baixat sa costanera
quasi sempre «bordetjant»,
fins arribar a sa fonera
de banda açà s'arenal,
ja deveu sebre on era
sa creu del Pare Palau,
que allí tenim sa frontera
des de baix i des de dalt;
per passar aquella trinxera
de sa vorera des camp
sa cosa està punyetera
si portau ous o afaram,
no hi ha forma ni manera,
segur que us agafaran,
que estan ses «caravineres»
donant l'alto a cada instant,
volen sebre un d'on era
i veure lo que portau,
si no us fan tornar endarrera
una mica més avall,
que algun altre us espera
a sa «casilla» fiscal,
i us fan buidar sa cistella
molt prompte dins un instant,
si sa llei us «atropella»
ni mancos teniu descans,
però si duis sa cartera
plena de billets de banc
ja us donen sa «delantera»,
no miren si és negre o blanc,
tant si és jove com si és vella
prompte l'anau conquistant,
si a la nit dormiu amb ella
segur que us franquetjaran,
us poden condemnar a pena,
però ni mancos fa sang,
ja trobareu sa capella
a posta pes vostro sant,
que hi podeu posar sant Pere,
que altres apòstols ja estan.
He vengut de molt enrera,
sempre a peu i caminant.
Tercera cobla
Jo me'n venia buscant
a les «hurtes» i a les fosques,
tot sol anava parlant
diguent de cor i de boca,
quan he sét per allí dalt
ja he sentit olor de coca,
i me'n venia vogant
només des parei de popa,
però us dic que ara i en tant
aiximateix la feia tota,
així no trobeu estrany
si he arribat fet una sopa,
que anant pel món navegant
un de vegades s'aixopa,
«quissà» alguns se n'enriuran,
de sa gent que ara m'escolta,
encara se'n folgaran
diguent-me que em faci fotre,
però ja la pagaran
si els 'gafa una nit de fosca,
d'aqueixes de trons i llamps
que no es divisa sa proa,
que un ha de palpar amb ses mans,
si ha de fer cap maniobra,
que en 'ver de passar es davants
ha de menester més d'una hora,
ho és un perill molt gran
estant-hi prop de sa costa,
que ja sabeu lo que fan
es que teniu barca vostra,
que es fan pregar algun instant
quan li dau es timó d'orsa,
i allí el teniu morretjant,
per prendre trebai li costa,
que si no en vol per davant
hi ha que amollar-li en popa,
que llavor també sap mal
un 'ver d'armar altra volta,
i un li afluixa i va escant
algun palmet més d'escota,
«quissà» això no ho entendran
ses dones ni ses al·lotes,
val més anar-los parlant
de festeig i de xacotes,
que ara prest mos tornaran
ses festes de carnestoltes,
que he sentit a dir que enguany
n'hi haurà més d'una volta,
ja us dic que es divertiran
ses que siguin més devotes,
fent bunyols i altre enciam
i alguna truita ben grossa,
tanta mel hi posaran
que es morirà s'abegota,
jo crec que «d'hasta» hi cauran
es ous de davall sa lloca,
ja quedareu ben alegres
si en surt algun de nial,
que fareu sa pudorella
més grossa que hàgiu vist mai,
potser us caiga sa paella
si la teniu en ses mans.
He vengut de molt enrera,
sempre a peu i caminant.
