INFORMACIÓ
Número de fitxa | 1335

Subgènere | Cançons

Estil | Redoblat

Temàtica | Variada.

Subtemàtica |

Autor | Josep Torres Costa, Pep Simon. Es Cap de Barbaria. (n.1898).

Cantador | Josep Torres Costa, Pep Simon. Es Cap de Barbaria. (n.1898)

Recollit per | Isidor Torres Cardona

Transcrit per | Isidor Torres Cardona

Data | recollida entre 1984 i 1992

Font | Cantada Pagesa. –Pep Simon- Quaderns de Cultura Popular. Obra Cultural Balear – Formentera. Eidicions can Sifre. Eivissa 1993. pàgs: 110-115

El món diu que és una bola,...

Primera cobla El món diu que és una bola, redó i un poc aixatat, que es mou i sempre redola, tomba i es gira de cap, va formant alguna bola de fred i de nuvolat, quan li pareix desvapora lo que 'via acumulat, molta gent hi ha que explora i encara no han encontrat des modo que ell injectora per tanta velocitat; si és pintor o pintora ho pinten molt ben pintat, però ell mateix ignora si allò pot ser veritat, sa naturalesa dóna de tot amb facilitat, sa sort de cada persona bo i dolent de tot mesclat, un riu i un altre grandola lamentant es seu estat, no és tot qui està per fer broma si no ho requereix s'edat, jo pareix que en tenc vergonya, que ja ho som molt avançat, d'ajuntar-me amb sa gent jove i dir algun desbarat, però anit sa cosa ho dóna ja que mos hem ajuntat, no ofenguent sa cantadora ni cap altre interessat n'hem de dir alguna puntosa basta que ho hem començat, i es qui ho vol llis que ho esporga, que jo no som delicat, si veim que l'amo se'n folga «quissà» taiarem gruixat, si no mos fa aixecar es colzo abans d'haver-la acabat, si n'hi ha d'escrupoloses ja els deu parèixer tard, que en posar-se furioses d'un minut ne fan un quart, «menos» mal de ses majores, per ara no s'han queixat. I el món diu que és una bola, redó i un poc aixatat. Segona cobla No sé si he caigut en hora, que tot ho veig canviat, principalment en ses dones hi trob molta novetat, però aqueixa sí que és bona, o que dimoni ha passat, que els hi ha caigut sa coa, o és que els hi han taiat, i es van quedant sense ploma com un terrol.lí pelat, també s'han volgut refondre de sa gonella i es jac, que ara només farà ombra de banda amunt des forcat, no sé llavor en 'ver de tondre, que això ha de ser d'aplatat, potser que us vegin s'escombra devora es marès taiat, això no us llevarà s'honra que ja estam avesats, que parlant de coses fondes ja n'hem vist i n'hem tocat, tots no poden fer aqueix compte que n'hi ha de poca edat, i advertint sa gent jove que no estiguin enterats que tenguin lloc de recórrer i estiguen ben entrenats, que pes dia de sa boda ja puguin dar tralledat, sempre hi ha gent curiosa que ho volen ben detallat, que el sendemà sa majora pregunta ses novetats, i es matí ja els diu «hola, que tal això, com ha anat?», va mirant cap a s'alcova vejam si està anunciat que 'guessin fet carambola abans d'haver-se aixecat. I_x005Fel món diu que és una bola, redó i un poc aixatat. Tercera cobla No sé anit com 'nirà, s'aixeca alguna boireta, jo només puc 'nar a vetlar ses nits de lluna clareta, que ja no hi veig per cordar es botons de sa bragueta, o bé puc entrepussar en qualsevol pedreta, quan era més jovençà no m'espantaven bardetes, i ara en 'ver de caminar ja faç ses passes curtetes, crec que m'hauré de buscar lo «menos» dos bicicletes, que la volia ormetjar que tengui quatre carretes, vejam si puc evitar de fer alguna capgireta; dones ja podeu passar molt bé voreta voreta, perquè si us arrib a tocar amb so dit sa campaneta, prompte us haureu d'arronsar i deixar-me bé a la dreta, que em podria equivocar i caure dins sa cuneta, no em vendríeu a aixecar diguent que em fes sa punyeta, ja que a voltes en cantar us gast alguna brometa, a modo de fisquetjar o bé tirar alguna esqueta, si el cas la voleu 'gafar sa gamba serà fresqueta, i no us heu d'escalivar que és un ham sense llengueta, tant pot sortir com entrar sense cap enganxadeta, que el podeu tornar a amollar quan us hàgiu «tragat» s'esca, lo que més sol embromar si ve alguna donzelleta, només proven de llepar i pigar sa becadeta, si li provam d'atesar un queda amb sa canya dreta, i la veis que ella se'n va llavor ventant sa coeta, que un tot sol ha de parlar, «quina me n'ha feta aqueixa», que amb tant de ravaletjar, enc que fos per sa ventresca, jo l'hi faria pagar conforme s'ho deu merèixer, que fan morir un de gola amb sa seua malvestat, i el món diu que és una bola, redó i un poc aixatat.