Es temps i sa gent canvia,
tan prest fa calor com plou,
i entre lo vell i lo nou
també veim que tot varia,
que amb una gran energia
ara veim que tot se mou,
sa gent pareix que va al vol
que es que no corre fa via;
quan electricitat no hi havia
fèiem llum amb so gresol,
anàvem amb so faristol,
cada u així com podia,
ara tenim sa «bombilla»
devora es llit si un vol;
de lo «demés» ningú es dol,
totdéu té gana de riure,
és altra forma de viure,
més diners i més gombol;
tots van carregats de sous,
que abans pocs n'hi havia,
això és un món d'alegria,
es diverteix tot qui vol,
i es que no vol 'nar tot sol
també troba companyia;
'nau per ses platges de s'illa
en so mes de juliol,
tots jeuen de panxa as sol
que allò és una «maravilla»,
n'hi ha alguna que s'estira
ja vermella d'un redol,
i en ser que sent que li cou
dóna sa volta i es gira;
un va encantat de la vida,
de tot beu i menjar prou,
i es que no vagi de brou
li fan alguna «tortilla»,
ara no és com solia,
que es feia només d'un ou,
ara es parell si hi ha prou,
ningú va d'economies,
en no ser per sa camia
que amb dos palmets tenen prou,
ja es veu sa que porta dol,
tant han acurçat sa mida,
dispensau sa poesia
que això ja ho causa s'alcohol,
que fa sortir des control
a gent casada i fadrina.
