A sa platja de Migjorn
abunden molts de turistes,
i veis que van ses torisses
mesclades amb sos moltons,
de voltes un s'hi confon
perquè és mal de distingir-se
de camieta de llista
però no porten calçons;
i formen reunions,
no parlen de coses tristes,
com que volen divertir-se
prest busquen solucions,
diuen ¿mo'n 'nirem a on?
idò anem cap a sa pista,
i prest es perden de vista
per darrera es pinetons,
com que no gasten botons
és molt fàcil divertir-se,
un abaixa i s'altre hissa
en «menos» de dos segons,
així és com s'enganya el món
i llavor es maten de «rissa»;
per «algo» hem vengut a Eivissa,
'profitem ara que hi som.
Alguns vénen a la Mola
en busca des pebrassar,
un el sap, s'altre també,
que això s'ha calat de moda.
Mentre feia algun «xubasco»
molts pebrassos hi ha hagut,
però es darrers que han vengut
ja s'han emportat un «xasco»,
pensaven trobar-ne tants
però s'han equivocat,
que ja només han trobat
es bolets i pixacans,
i allà prop de sa vorera
de dalt cala Codolar
un de tants se va exclamar
així d'aquella manera:
que es seu companyó on era,
voldria sebre on està,
que he trobat un pixacà
més gros que una enciamera,
no hi ha forma ni manera
m'haureu de venir a ajudar,
veiam si el podem arrencar
a força de manuella.
