-una cançó vui cantar
amb tristor i poca alegria,
que la vaig estudiar
que t'hi alegres més que aquina.
la més amada que tenc
des que vengué per aquina.
Sa voluntat que jo us tenc
jo vo la declararia,
que a mi no em faran mudar
per bens ni galanteries,
que jo en vós només hi pens
una volta cada dia
des matí quan me despert
finsus que torn a dormir-me.
Vós també hi deveu pensar
en ses que anau més continuu
i a jo m'acabau d'oblidar,
així un poc cada dia.
-Jo sempre em recordarà
de lo primer quan venia
i tu em parlaves molt be,
sino que ho deies per riure.
Arregale't –sempre em deies-.
tu ets sa meua alegria;
jo no sé quan tornaré
Perquè em dones despedida
que te n'has enamorat
d'un jove de fantasia.
-Em deies la veritat
per s'ideia que tenia,
perquè hi estava de tu,
que això és lo que em confonia.
que es temps que has vengut aquí
m'has donat molta alegria;
i ara vas per altra banda
que t'hi alegris més que aquina,
i en ver de conversar amb jo
ja et migres la teua vida.
Ara sa sort ha girat
i pes gust teu m'oblidaries.
Fé sa teua voluntat;
mentre ho ets jove, tria,
que mai te vengui an es cap
que jo cap mal te voldria,
puix bona sort te desig
ara i tota la vida;
que si em deixes tota sola,
de sentiment seré rica,
i altri posseirà
tota sa meua alegria,
i en dormir somiaré
que parlar amb tu em divertia
