Tenc es uis que en fan capella
de gana d'anar a dormir,
com es notari en sa ploma,
de tant de fer-la servir,
que per dalt des paper corre
que just sembla un remolí,
igual que una torrentada
un dia de diluví.
I en sé que ve que s'atura
que tot ha de tenir fi.
Així en tenguessin ses rates
abans de ser es dematí.
dins ses ungles de sa gata
que no en poguessin sortir,
i allà a on més prop s'aturassin
fos dins es seu entreví.
En vaig veure una manada
que n'hi havia vuit o nou
d'aquelles de coua gruixada
com a abrets de paressol.
¡Hala, mentides a l'aire!
que anit hem de riure aprou.
