Em pas es temps cavil·lant des que practic l'amor teua
i a Déu del Cel li deman que em dongui bona sort sempre,
que lo més convenient per alcançar l'amor teua,
enc que veig que és tontedat dir quina idea és sa meua,
que amb jo no t'hi deverteixes ni passes es temps alegres,
sa meua graci' no em dóna per competir-hi amb sa teua.
Que som una al·lota jove i llavó molt poc distreta,
no he sét ningun dia a escola ni menos no sé de lletra.
Si tu em dasses una mostra de sa cartilla primera,
quissà m'espavilaria, que ara m'hi visc innocenta
Pregant per tu cada dia per alcançar l'amor teua,
que et desitj més bona sort que no pera jo mateixa.
Per lo bé que t'has quedat d'ensians véns per ca meua,
que sempre t'hi has portat conforme jo em dec merèixer.
Déu del Cel t'ho pagarà si no t'ho pag jo mateixa,
si algun dia m'olvidasses, que t'acansasses de jo.
i abans temps ben consivira lo que em mortific per tu,
que no n'has de trobar altra que faci lo que he fet jo.
Jo no ho dic per alabar-me ni per res de tot això,
que ho dic perquè em consiviris i em duguis devoció.
Per si em dones despedida sense motiu ni raó,
sense tenir-ne cap culpa ni cap agravi de jo,
s'acabarà s'alegria llavó tendre sentiment,
que no n 'he de veure un altre que sigui tan as gust meu,
que estic de tu enamorada; no és d'ara, que ja fa temps,
però tu et segueixs el quantre o així ho dones entenent.
Que sé que et vas alabant-te per ses cases de sa gent,
que ja només véns a casa només per un passatemps,
que em trobes molt rebaixada per ses riqueses que tens.
