Jo a Déu li deman sort bona
que Ell és qui la pot donâ
i a tu tenir-te per dona
si és que t'hi puc aginyâ.
Sa teua mare per sogra
gustós la vui acceptâ
perquè em pareix bona dona,
molt veig que sap respectâ
que hasta les deu o les onze
'riba que la fas vel·lâ,
perquè en 'ribar-te a estâ vora
no sé com me n'hi d'anâ.
I ara hi pensat una cosa
que vo la vui declarar:
si ella se n'aconhorta
i me la vulguésseu dâ.
No esteu perquè siga pobre,
si Déu vol no hi faltarà;
no partirem de cap cosa
sinó de pa i que menjâ
i de tenî bona roba
i molts dinês per gastâ;
però si s'anyada és bona
i encerta a ploure tardà,
si t'agrada anâ per fora,
ja et 'ribarás a alegrâ:
buscarem gírgoles bones
i pebrassos si n'hi ha,
i múrgules de ses grogues,
si les deixam madurâ;
i sé tres o quatre eixams
que si els podem replegar,
fent-los una casa bona
que es puguen aredoçâ,
en no sê que el rei se'ls mori,
'ribaran a trebaiâ,
que fan una fruita bona,
de sa més dolça que hi ha.
Jo a Déu li deman sort bona
que Ell és qui la pot donar...
M'has de dî que t'ha semblat
de sa meua explicativa,
s'avinantesa t'hi dat,
que no deus està endevisa.
Fé 's teus contes aviat,
dóna'm raó desseguida;
mira que jo et faré espòlits,
no hi pot faltâ cap article.
Jo no t'he manifestat
tot es caudal que tenia:
sàpies que mi hi reservat
un bon bocí de marina,
que allò du bon resultat
si un vol fê alguna sitja;
i perquè me n'hi cansat
ara ja em pens que ho vendria;
si estava ben judicat,
deu reals sempre els valdria;
i en estâ ben arreglat
vui anâ a ca'n Capdevila,
que m'he de comprâ un jac
amb totes ses campanilles,
uns calcetins virolats
i una toca de ses fines;
i a tu, si mos hem casat,
també vui fer-te propina
d'un vestit des mostrejats
i un gipó de sedalina,
i si l'has trobat barat,
algún canet de sardines,
que allò és un peix bo i salat
i no corre cap sospita
i es companatge, ja es sap,
que és cosa que es necessita;
jo es coneixement m'ha entrat
i no estic per golosines,
ni vui anâ de mal cap,
com n'hi ha molts que s'amplien,
que en havè sopat, ja es sap,
me'n vaig al llit desseguida
i encara em sol tapâ es cap
si sa flassada és complida,
que així estic més acotxat
i sa frescô no m'arriba.
Jo a Déu li deman sort bona
que Ell és qui la pot donar...
S'al·lota d'aquesta casa,
d'ençà que l'hi pratigat,
quan més la mir més m'agrada,
cregueu's que dic veritat.
Però vaig desenganyant-me,
que a tu et segueix canviat,
perquè fasc molt poca basca
en estâ a n'es teu costat;
veig que no em dones ses tardes
es dies assenyalats;
i he ho són conseis de ta mare,
que els prens perquè te'ls ha dat.
Que mriga que de ses iaies
en vaig un poc empipat
i els hi he de fer una trampa
si puc tenir-ho lograt,
les faré dû a s'Illa plana,
o a un lloc deshabitat,
cada any una temporada
tornant.les a's seu resguard,
que jo en ses festes m'agrada
que elles tenguen llibertat,
que fan algunes fornades
de bescuit ben acertat,
enc que llevô sempre el gasten
casi tot en s'estimat,
i es solen valê de traces
que jo me'n hi reparat.
Per avant de sa vel·lada
entren un poc d'amagat
i el duen per dins sa falda
o amb un mocadô tapat
i de gatzell, cap a naltros,
el donen a s'estimat
i fan alguna riaia
com qui diu -ja us hi estefat.
Llevô dins sa palancana
he hi va més esmenusinat(?),
i en sa mà duen es flascó
de s'aiguardent o anisat
i llevô van acostant-se
-"vaja, no tengueu empatx"_
Jo en sol pendre una taiada
que hi podria bén dinâ;
me la pos dins sa butxaca,
que és es lloc més amagat,
i així la guard a ma mare
que sempre me l'he estimat,
que és una dona anciana
de seixanta anys o passat;
però tot lo bó li agrada
-amb això l'hi he semblat-.
jo pens que així vaig pagant·li
es bons conseis que m'ha dat,
que no és ella culpable
si hei sortit un malcriat,
que ho és sa seua folgança
que surti ben educat.
i no es cansa de pregar-me
diguent que mudi d'estat;
Quan parlam va preguntant·me
per veure si m'hi aginyat;
ja sé que li bén agrades
que en jo se hi ha declarat
i mesquina hi té folgança
de veure'm acolocat,
i enc que no passa d'hora
també m'hei determinat:
diràs –"deixâ anâ d'històries
no m'hi sabràs aginyâ"
No et vui cap mal, ni m'importa
en què em 'cabis d'obliâ;
dispensa'm totes ses voltes
que et venc a enfecciónâ,
tu per sa part que t'hi toca
i es altres demés que hi ha
Jo a Déu li dem sort bona
etc.
