Jo mai he esset capellà,
avogat o xarlatàn;
però lo que és sermonà
ja m'ha agradat el bastant.
Quen en està en reunió
tots callen i jo vaig parlant,
pareix que faig missió
com es Pare General.
Si estau en atenció
ja guanyarem el bastant,
ni fasseu crits, ni remô,
a veure si l'agafam
que allí he vist una olivassa
o falcó voletetjant;
just per endret d'es tancó
'nava cabofonetjant,
pareix amb intenció
d'agafâ alguna faram.
Jo no soc molt caçadô
poc m'hi he dedicat mai,
i en veure s'aucusió
pareix que em vaig animant,
que si vé molt prop de jo
el tenc d'agafâ amb ses mans;
però som molt fluix de cor
i no goso a fer-li mal,
ni'm determin d'esplomar-lo,
ni fer-ne cap ensiam,
que lo que fas és mirar-lo
i un poc anar-lo llisant
i en vent-lo tenut un rato
l'amoll i se'n va volant;
se en va més content q'un Pascu
i jo qued amb so desengany,
que em pareix impossible
poder-ne agafâ cap mai,
una cosa tan liquera
com se'n maneig un pardal,
que as temps de dâ una passa
ell va d'aquí a Sant Joan,
i jo això em pareix sê miracle,
sempre ho he trobat estrany
que essent cosa tan esquiva
un si pugui atançâ tant.
Això mos dóna a compendre
que no ens hem d'apurâ mai;
per lluny veiguem sa pardala
algun dia hi arribam.
Jo mai he esset capellà, etc.
Jo us he dit alguna cosa
referent a m'es pardals
i ara vo'n diré una altra
que no serà bé igual:
vaig a pal·lâ de ses dones,
no pensant fer-los cap mal,
ni que ningú s'agraviga
en lo que diré explicant,
que si ho sabés, no ho diria
si ho 'vieu de pendre mal;
però a m'hi estat fent es comptes
que a tots mos passa igual,
que tots mos vuigam es vore
a's Sant dia de Nadal
amb salut i amb alegria
i bona matança cada any,
i l'animeta tranquil·la,
neta de pecat mortal;
també mos agrada es veure
moltes dones disfrutant,
cosa que no perjudiqui,
ni en puga venî cap mal,
que són sa nostra alegria
del món tot en general.
De tots els abres que un sembra
i plantes que cultivam
sa dóna és sa principala,
sa que més mos estimam
i tenim més ben cuidada,
que no li falti res mai,
més i més si és ben polida,
com un la veu cada instant,
d'aquelles tan presumides
sense ningún cabei blanc,
que porten sa clenxa llisa
i tirabussons per davant,
que es arriben hasta es morro
o un poquet més avai;
porten ses ungles pintades
de vermeiet i de blanc;
de sa mateixa pintura
es pinten des front avai;
fa un retrat molt guapo
que tots mos hi encantam.
Això és lo que volen elles,
veiam si ens enamoram
i mo n'emportam alguna
per tenir-la per mirai,
dant-li xulla i sobrassada
i algun poquet de vi blanc;
feina, no fer-li fer mica,
ni tampoc manar-la mai;
si li agrada es divertir-se
dur-la as teatro i as ball
a sentî tocâ guitarra,
que és lo que fa més cabal,
que en sentî tocâ sa seua
no he vist res més content mai.
Si es tocadô no se'n cansa,
elles tampoc no hi estan,
quan més llarga és sa sonada,
més bé s'ho van escoltant,
diguent que en sa seua vida
'vien sentit tan bon xan.
Ses cordes van atesades
que mai no s'afluixaran,
qualsevol peça que toqui
ningun punt li fallaran,
tant si fa sa Marsellesa,
com si és la Marxa Real.
Jo encara tinc d'anâ a apendre
si veig que se'n folguen tant,
per si me'n apendo(?) alguna
poder-li anâ repicant;
sempre li faré musica
i no s'enfadarâ mai;
Que és sa cosa més polida
de totes ses que miram
és sebre passâ sa vida
sense porfidiâ mai,
estâ contents i estimar-nos
hasta que Déu mos deman.
Jo mai he esset capellà, etc.
Vaig a dî sa darré cobla
que no us vull acansâ tant
i mos 'nirem a dormî,
que ja són prop de les deu
i demà torna a sê festa,
i si Déu vol tornareu
a fê una altra cantada
com sa que anit estam fent,
o quissàs serà més llarga;
llavors ser-hi ja ho veurem
Hai vist que encara quedava,
per nar-mos entretinguent,
bundància de pà i formatge
i bunyols un bon llebrell,
que si podem arribar-hi
tot-hom estarà content,
que això és lo més necessari
per un trobar-se valent
és poder-se omplî sa panxa
de lo que sigui es gust seu
i beure alguna miqueta
de bon vi o aiguardent.
No importa fê sa vel·la
allí per vora es fornell,
ni fê foc per escalfar-mos
encara que fasca neu;
que sense estâ dins sa cuina
m'hi 'riba a estâ prou calent.
Ja veig que la Margalida
comença a fer es uis lluents,
que s'ha begut quatre copes,
i no d'aigua d'es torrent,
i ara estic pal·lant des altres
i a jo igual em content,
que ja fa rato que em sembla
que 'nam augmentant de gent
que de cada un en veig dos,
que promte ja no hi cabrem;
haurem de sortî a sa fresca
hasta que mos aclarem,
que per 'narme'n cap a casa
pendria per altre vent,
m'hauria d'acompanyar-me
un que m'anàs regiguent,
que tantot no fés idea
d'anâ algun lloc diferent,
i me'n 'nàs a alguna casa
de ses que embarquen sorell
i em sortirà aquella iaia
qu' any diu que en té més de cent
i encara sap si hi ha faves
en sos caixals i en ses dents,
sense tocâ sa geniva
que no té cap esportei
i diu que és sa més sabuda
per conèixê es bon peixell
que li fa aixecâ sa ganya
veiam si està ben vermei,
sinó està vivet que salti,
no se'l queda a ningun preu.
Ja veig que es meu no el voldria,
que saltâ li sap mol greu;
per això na de sê que senti
un ball que ho siga as gust seu,
llavors si que arribaria
bén prop de la Catedral
Jo mai he esset capellà, etc.
