Cançoner de les Pitiüses

A Déu demanem sort bona veiam si mo la consent i a sa Mare virtuosa de bon cor tots adorem. perquè ens guardi de desgraci quan el seu nom invoquem, que ens torni lo necessari per 'nar mos protegiguent, que ens conservi s'alegria que és lo que disfrutarem, que en el món som quatre dies, cosa que dóna turment. Ve la mort i s'apodera de naltros molt fàcilment, i en tenî salut complida naltros no heu regoneixem, nam amb molta fantasia i és per poc coneixement Més mos valdria ajudar-li, ja que és un desgraciat, i complí tots els preceptes que el Senyô mos ha deixat. Quan se ni anâ de la terra escrit mos volgué diexâ que tots junts mos respectassim si mos volíem salvâ. Començam en es Batisme per senyal del Cristià, es pares es mortifiquen, consenten a no menjâ, amb cuidado mos prodiguen i ens ensenyen a pal·lâ, i a Déu dirigí la vista que és es que mos va criâ; Però el temptadô ens obliga a nostra llei quebrantà i an es pares da martiri quan comencem a pal·lâ, els gastam males paraules, causa la temptació, que mos les posa gravades dins el nostro intenció. De dos anys hasta els catorze els dam satisfacció però mai els dam ses gracis d'haver-mos fet es favó d'havê patit tant per naltros passant penes i dolô; tan solament no menjaven per podê anâ adquiriguent una fortuna per naltros, p'es dia que fossem veis. Sa cobla que us diré ara ja diré es agraïments que naltros tenim des pares i és per poc coneixement, A Déu demanem sort bona etc. Vé que complim quinze anys quan ja es sebre multiplica; es pares ja no escoltam ni'ls dam ninguna alegria. Sempre mos han ben tractat i ens ensenyen sa doctrina; però no els és agraït 'vê fet aquell sacrifici: si són veis mos fan fàstic, i, si tenen malalties, lo que fem, riure-mos d'ells veient que ja passen fatigues en vès de suplicâ a Déu que els torn sa salut complida, i amb lo mateix cobrarem quant mos arribarà es dia. No hi ha home intel·ligent, ni de prou sabiduria, ni de prou enteniment per explicâ bé sa vida, que passant·la bé, talment és una gran maravilla, un jardí de compliment, font abundant d'alegria. En 'ribâ a vint-i-cinc anys, quan un canvia d'estat, un prepara per casar-se per buscâ felicitat; casi sempre surt en contra de lo que un té cavilat. En vés d'adelantâ, atrassa; no ho tenc experimentat; llavô vénen es disgustos i es grans arrepentiments, si té infants, fan igual que ell obrà amb sos pares seus. Ha cobrat amb lo mateix per sê voluntat de Déu A Déu demanem sort bona etc. En 'ribâ a n'es quaranta anys que un hom perd sa llestesa, es va adormint per moments per causa de sa veiesa. Lo que desitja, total podê tenî 'vinantesa de 'ribâ a un tal estat, 'sent una cosa cruela, un mal que no té remei; no s'ha trobat medecina per podê adquirî salut quan sa veiesa ens arriba. Tenim molta esclavitud per una cosa senzilla per podê adquirí dinês, pes que llavô en quatre dies, ja se'ls ha malgastat tots en quatre fetilleries; uns perquè en són jugadôs, i uns avorrits de la vida, com que no els costa sudó no s'hi cavil·len cap mica, Busquen un divertiment i unes joventuts tranquil·les. En 'ribâ en es seixanta anys amb a quin estat es troba; amb ell sempre van renyant, sempre diuen que fa nosa, i en 'ribâ d'allí en davant la vida és més perllosa, la mort sempre es va acostant i hem de quedar-hi conformes. No li fugirà ningú, un més tard, s'altre més prompte; tots hem de fê aquet camí, n'hem de tenî gran conhort. En això hem de resignar-mos que en es fe sa nostra sort; no més vivim quatre dies, tot enveges i rencôs, mos deixam grans desgracis, les deixam de mal cô; més mos valdria callar-mos i encomanar-mos a Déu, perquè tinguem bona vida mentres en el món siguem. A Déu demanem sort bona etc.