Cançoner de les Pitiüses

Per l'història i tradició, pel cel, llengatge i maneras dos germanas son Figueras y lo Ebusità penyó: Qu'es Ibissa bell bossí de la terra catalana qu'arrancà la tramontana i en mit de la mar va fluri. Ella abrich donà i descans als primitius pobladors, que, més tart, foren senyors dels emporis catalanas: Y valenta ha sostingut guerras, lluytas, invasions Detràs sempre dels pendons de la pàtria en qu'ha nascut. Ella may son bras negà á las empresas d'aquí, perquè té molt que agrahí als nobles de l'Ampurdá: Que'l deber cumplint ab fé á ses costas arrivaren, y a sa germana lliuraren de les mans de l'agaré. Ella les armas empuña quant batalla sa germana; sempre vol sempre demana, lo mateix que Cataluña. Ella d'iguals fueros gosa; bonas ideas cultiva, y al qu'á sas plajas arriva, també hospeda cariñosa. Un any encara no fá, que vaig vindré al seno teu Figueras, y en lo cor meu te sento, ditxós, regná. Y siguient lo llás mes fort del meu cariño sincer, lo constant y dols plaer en que a m'Ibissa recort Mas paraulas no son vanas, ni producte d'il·lusió, al cantar qu'estim de bó a las dos belles germanes: Amor ab lo qual entench agrait, de goitx imflat, perquè som aquí tractat com si fos un figuerench. Felip Curtoys i Valls (1837/1916)