(N-B-12)
TALAIASSA
De gran exceltitut es s'atalaie
ombre de ningun puig mai ha vist
quant tristus i en foscor estan es altres
vert hermós d'esperançe l'astre de'l die l'ha vestit
No hi ha com un matí dalt s'atalaie
se admire la mar per tots es vents
hort, turrens, planes i cases
i sa gent trabaiant alegrement
Bella vista te s'atalaiasse
vissitans a tot tens ella ha rebut
igual de primavera com d'ivernade
gent nove i veia sempre n'ha rebut
D'ella es conten rondaies enjinyoses
que allí n'hi ha llach encantat
gote d'aigua no es pert
com esponge la guarda i la sostent
i que una fada fedrine amorosa
es cuide de's ausells i de's pinsans
consers de verdarols i caderneras
van per aquell paratges entonant
I que un dia uns pastors s'adormiren
es anyells va voler guardar
quant tengueren set, devant ells caminave
fins es uials que allí va fer brotar
Es pastors es desperten i no els troben
pe's pla volten i tornen a rodar
i allá baig dins es Canal Genete
tots juntets allí els varen trobar
Qui serà que tant de be mus vol?
gracias a'n aquí hem de donar?
Som jo se fade fedrine amorosa
que de's anyells vus hi vuigut guardar
Sigueu bons, anau a misse i escole
fore porfedis i no baraiar
de gran excelsitut es s'atalaia
ombre de ningun puig mai l'ha vist
quant tristus i en fuscó estan es altres
vert hermós d'esperança l'astre de'l die l'ha vestit
