BALAFI
Recordança
Set cases a's pujolet
com un castell medieval,
allí s'aixeca Balafi,
racons blancs i desiguals.
Dos torres vermeïes guaiten,
defenses per refugiar,
quan hi 'naven es pirates
per sa gent encativar.
Carrerons enblanquinats,
plens de geranis i rudes,
clavells color magraner,
dins gerrons i olles rempudes.
Una font a cada banda
d'aigua clara i bon gust,
brollen per demunt sa terra,
igual que emprius d'argent fús.
Allí cerves i lladrons,
nespres i mortons hi ha,
diuen es veïets hagué
es Paradís Terrenal.
Oliveres mil·lenàries,
soques buides, retorçuts,
dins elles, en nits de lluna,
Fades canten i fan ucs.
Diu que es Pastorells quan passen
per dalt Balafi cada any,
demanen a Déu que els baixi,
justet en aquell instant.
A temps veï vengué Sant Jaume,
un cavall blanc el portà;
dalt sa roca de Balafi
ses potades estampà.
Carrerons blancs de Balafi!,
si ens poguesseu contar,
persones, amors, baraïes!
que en tot temps heu presenciat!.
En ses nits de lluna plena,
m'agrada allina tornar,
consivirant que em dirieu
carrerons emblanquinats!.
Balafi, 24 de juny de 1973
Vicent Fornàs
