Cançoner de les Pitiüses

0S Una dona esvalutrada banyut s'home va calar abantes de fer una any que es dos 'vian maridad Amb es que calava banyes molt bé ho tenia pactat perquè pogués 'nar a estar amb ella sense que es seu ho atinés Cercaren un ossot d'ase dal d'una paret calat volia dir estava sola que es seu lluny se'n 'via 'nat Si estava dins un forat que baix sa paret hi ha és que té s'home a ca-seua fugir, no res d'atracar Una nit que s'home deia que havia d'anar a pescar deixà s'os dal sa paret Però a pescar no se'n 'nà Ja condormits dins es llit una remor s'escoltà ell diu: pareix que hi ha bruixes! ella diu: vaig a pregar! Ja s'aixeca en camisó a sa finestra s'apropà ben fort que es aentía de fora s'oració començà Bon Jesús meu ajudau-me! dau-mos tranquil i repós que anit m'he n'hi 'nat a geure sense pensar llevar s'os! Es que estava banda fora fuix com p'el diantre encalçat ella s'entoma a n'es llit més remor no s'escoltà S'home atengué un micó diu a sa dona admirat carai!, equina oració! a ses bruixes ha espantat! Redecony si no és de bona! qui te l'havia ensenyat? memare ja la resava güela i més antrepassats