Cançoner de les Pitiüses

PEDRA, PA, SEURE A temps molt vei vengué a Eivissa Jesús a sermonetjar també vengué amb ell Sant Pere que en certs fets no pot mancar Duien un tropell de gent no saben a on calar trian cimerols de puigs i as ses planes ribarà L'endempa a sa Mala-Costa pujaren a predicar Jesús digué a nes apóstols "tots una pedra a muntar!" Sant Pere digué: refotxa!" aprou ja cansa es pujar i va agafar una maca com oliva deu pesar Ja arriben a's cap de dalt Jesús al cel va mirar beneiex totes ses pedres i en pa es varen tornar Sant Pere tirà una pesta tots es sants va remembrar es du es pedrull a sa boca i en dijú es fa quedar El s'endemà a s'Atalaia han de pujar a sermonar Jesús digué en es apòstols tots una pedra a muntar sant Pere diu: es la meua! aquí tenc que aprofitar; i va amarrotar un còdul que pesa més d'un quintà Ja arriben a's cimarol Jesús els hi va exposar: poreu posar es reble en terra per seura bé vos vendrà Sant Pere el va batre en terra i un dit de peu es xafà quina cridaroia feia! quna Jesús el conhortà! "Groixat veig és es teu reble hauràs ribat aglassat recorda que es terme mig sol ser lo més ensertat