Cançoner de les Pitiüses

A la Verge de Jesús, ella que mos ha dat vida, li deman per caritat que aquest moment m'iluminga. I en aquesta illa d'Eivissa que en ella hi hem set criats d'uns quants anys contant hasta ara ses coses han canviat i antes era terra seca lo que ara s'ha fet ciutat es castell i ses murades era lo més ressaltat. Feines de la pagesia ja ningú en vol fer cap i es que la fa, ho té per menos i va amb so cap abaixat, i ara (estar per?) espardenyes que val més estar aturat. Millor feina d'oficina i es guanya per cada cap. Sa feina bona és per Vila i es camp queda abandonat, i es crien pins i savines allí on s'hi collia blat. Altra cantada farien es nostros antepassats, que es menjarien es pa d'ordi i encara que 'gués bastat. Ara se'n troba de blanc dins cada racó i forat i es bidons de basura en vessen per cada cap. Molts diuen que ara mos falta llavó que 'via sobrat. El dimoni que ho entengui això si que és malvestat. I encara m'hi vaig pensar un dia amb tranquil·litat, la mar més té, més demana i es conte ja s'ha acabat. Ja no es fan reunions perquè ho és moda passada, tampoc es canten cançons com sa que vos cant jo ara. Si m'hi passat de raons diguent alguna paraula, ja us demanaré perdons un poc antes d'acabar-la. Sa jovintut mai s'atura correguent, qui més pot, més, però la vida ho és dura sa pressa ho és interès, que és un mal que no té cura que jo he nascut tant bé, que es conserva s'estructura que mos ensenyen es vells; que vivim dalt s'hermosura que havien construït ells. Si algú li queda una duda que pensi en sos manaments, que es trobaren s'escriptura que hem de creure tots amb ells. Eivissa és una illa dura petita com un garbell. I a la Verge de Jesús, ella que mos ha dat vida, li deman per caritat que en aquest moment m'iluminga