Primera cobla
Des que estam en "demucrasi"
hem pujat a grau major,
ses dones també estudien,
ans estaven as racó.
Així llavò, quan són mares,
ja saben com fer es sermó,
es costums no es semblen mica,
es d'ara i es de llavò.
Quan sa joventut tenia
algun defecte major,
es seus pares el tapaven
per no perdre es casador,
ara a més des s'escola
i consells de lo mellor
es duen an es psicòleg
com per més precaució,
i as que no pot fer carrera
li diuen lo que és mellor.
Molts n'hi ha que es ben situen
amb una professió,
i es que vol ser diable
també en té ocasió
de viure sense fer feina,
De vegades molt mellor.
A-hi ha moltes vaques gordes,
és rica sa regió.
I es que el duen a "la càrcel",
si ha nascut per això,
no hi emporta que es preocupi
de pagar sa pensió.
I si volen molestar-lo,
té abogat i defensor
i en 'ver pagar sa quintada
dirà "no hi ha res mellor"
si'm 'mollen en faré d'altres
que encara seran pitjor:
sequestrar un millonari,
després seré jo es senyor,
i en cas que m'agafassen
tenc aquest hotel tan bo.
Es que guanyen bona paga
no crec que visquen millor.
Ma mare sempre m'ho deia,
ara li donc sa raó,
que estudiar per fer feina
és equivocació.
En ser vell tendràs artrosis
reuma i algo pitjor,
creu-te que es mellor seguro
és no ser treballador.
Sa mellor misericòrdia
és una bona presó.
Des que estam en democràcia
hem pujat a grau major.
Segona cobla
I si vols bones al·lotes
i ser bon conquistador ,
no els hi "eufereixis" feina
ni tampoc correcció.
Ses mellors recalaran
a sa teua pensió,
precura no ser celós,
que no et daran sa raó,
i si veus que et posen banyes
digue'ls-hi que les vols dur;
per guanyar moltes batalles
no's de ser discutidor.
evitaràs molts enfadós,
i seràs triomfador.
i es dia que te n'acansis
dones voltes per redó,
i 'cabat coneixeràs
si't tenen devoció.
Qui presumeix de fer feina
serà mal batallador,
siguent-ho bon mercader
sempre s'ha viscut mellor.
A un temps tenia fama
ser-ho un bon dictador;
però des que hem fet es canvi,
diuen que serà mellor,
des que estam en democràcia
hem pujat a grau major.
Tercera cobla
Ja hem parlat de lo modern,
comencem per lo mellor:
jo, pensant quan era al·lot,
ara des que som major,
vegades m'hi entristeixc,
a-hi ha motiu per això,
que des d'edat de sis anys
em daren per missió
es guardar una menada
que era més grossa que jo,
veia es altres anar a escola
i jugar de bon humor
que vivien a ca seua,
cosa que no feia jo,
sols a-hi havia un turno
i sempre em tocava a jo,
i em passava quinze dies
sense sortir des curtó.
Això va ser-ho es meu càrrec
de sa primera missió.
Tots es de sa meua era
em donaran sa raó,
i alguns jovens se n'enriuen
de tal situació,
vore-mos sense cultura
no'ls fa lamentació
i diuen "perquè ereu tontos
de creure-us un dictador".
Valtros li deis valentia
i era que teníeu por,
que quan se parla den Franco
ja vos 'gafa tremolor,
ja mos voríeu a naltros,
si ara fos com llavò,
tirant-li ous i tomates
en vez de dir "sí, senyor".
Ara feim altres estudis,
mos ho diu es professor
"sa culpa a-ho era vostra,
dar-li sempre sa raó,
i a n'aquell que és democràtic
no li votau a favor,
i sempre renyau amb naltros
creguent que teniu raó
i de fam vos moriríeu
per no ser malgastador".
Creguent que sinó canvia,
el món farà explosió,
jo li dic "pardalaria"
i valtros li deis raó,
qui vol sembrar sense aigua
pert es temps i sa llevó.
Des que tenim democràcia,
hem pujat a grau major.
