Cançoner de les Pitiüses

Una cançó vui cantar amb tristor i poca alegria, em direu que com pot ser fer cançons sense alegria. I Que era un dimarts de matí que me n'aní a la Marina,¹ mon pare m'hi acompanyava perquè altri infant no tenia. Em va dar una esvertença antes d'anar-se'n d'allina: Em va dir que en fos devot de sant Josep i Maria, que si al cas n'era devot que jo mai perillaria; i mos varen embarcar a les set hores del dia. Vàrem arribar en canal ..... Devisàrem una nau que dret a naltros venia. Es patró ja el va trompar per veure què gent seria, per veure si eren moros, moros de la moreria, o barca de gent dolenta, que moros no ho pareixien. Sentint aquelles paraules el cor mos s'hi entristia. Tornada II Sense beure ni menjar passava la meua vida sempre comanant-me a Déu, a sant Josep i Maria, que Déu m'hi deixàs tornar en aquella illa d'Eivissa. En aquella illa d' Eivissa mon pare i ma mare hi són. Mon pare ja ho és molt Déu sap si el² veuré mai més. Ma mare, si em sentís ara de sentiment moriria. Si cent dobles d'or tengués totes cent les donaria, soliment defensar-me de per mi perdre la vida, perquè si jo la perdés per mi el món s'acabaria. Tornada III Es patró ja em va cridar pes meu nom, que em coneixia: -En jove, si hi vols venir, en terra de Barbaria, que jo et pagaré es passatges i et deixaré tornar a Eivissa en barca de confiança i gent que la coneixies. Sa barca que et volen dar dolenta és i molt podrida.- Jo vaig fer un pensament: que Déu del cel ho volia, que amb una lliura de sèu que quissà l'adobaria, una planxa de plom que es patró me donaria. mos vàrem embarcar pitjats com a sardines, vàrem desembarcar sus es capamunt d'Eivissa, i es altres varen pigar cap es moll de la Marina i preguntaren per mi pressones que bé em volien: -Com ha set d'haver quedat, no `ver arribat aquest dia?- es tornaren per resposta que pes sol post `ribarien. Quan vàrem arribar a casa tots jeien, ningun dormia, ma mare que em va sentir des parlar ja em coneixia, ell se va calar a plorar d'alegria que en tenia, i el vaig dir: — No ploreu més, que n'heu de tenir alegria, que m'hi han `nat es doblés perill de perdre la vida.- Tomada