Cançoner de les Pitiüses

A sa porta de s'esglesi ja mos hi anam adorant, jo no som morida encara, ni tal pensament no am, si jo pogués ser morida i estar en ses vostres mans, si jo pogués estar amb Cristo, aquell que mos va emparant! Es que teniu vostros pares ja teniu en què pensar, si agraviau vòstron pare agraviau Déu amor, si agraviau vostra mare agraviau el Senyor, si agraviau els germans ja em causa un pesar major, ja em vendrà per algun dia que em tornarà recordar, en ser morts i enterrats ja mos tornaran cridar. -A on són aquells vesins que jo feia condemnar? Ara ho estic per mor d'ells, per això no em puc salvar, ara l'arbre diu alons, ¹ ara els hem de fer damnar.- Nostro Senyor feia guarda i aquesta raó mostrà: -Has fet poques obres bones per la glori porer anar.- en va eixir un home feo i amb ella se va abraçar: -Vine ací, ànima, vine, que ací ja hi podràs estar.- Com vostra mare us criava i `vés sentit a dir això, hauria mort de repentu, sense mica de dolor. Si em trobàs una difunta morta sense passió, que no pogués dir Jesús ni de boca ni de cor, perdonau-me, bon Jesús! ja ho dic ara per llavó. Aquella boca sagrada sempre aniria cridant amb una candela encesa per la glori caminant. Jo sempre preguntava si em `vien vist es germans, jo preguntava de vós i us tenia per ses mans. Quan jo era petiteta, que jo us anava deixant, i us deixava de la vista, mon pare clamava tant: -Adiós, fieta meua, ja veig que te vas anant, a la santa glori vages, jo allina et vaig enviant.- A la santa glori som jo i únicos germans, també mon pare meu, es qui m'hi anava enviant, i donen rosa a Maria, sant Josep es floriran,² que estant en es peus de Cristo es pares i es infants es demanaven perdó amb els braços aplegats i s'aplegaven ses mans.