Cançoner de les Pitiüses

Jo he fet una cançó nova per devertir lo meu cor i anit la cantaré¹ ja que em dau s'ocasió. ..... Jo en contaré ses passades d'un jovenet de valor. Voldria caigués en falta, sentenci hagués de fer jo. Per devertiment prendria tancat dins una presó, tot carregat de cadenes, quan més n'hi hauria, millor. Llavò per més satisfer-me, poder-les-hi calar jo. En ses meues mans venguessen ses claus d'aquella presó, i així sense preguntar sabries qui era jo. Tornada Sa darrer nit que vengueres tu i es teu companyó, si jo hagués sabut abans lo que vaig sebre llavò, si hagués estat avisada, no hauria set tot això: te'n 'veres anat de casa sense haver parlat amb jo i així no t'alabaries no et fosses rigut de jo. Així qualsevol sabria `nant-me a traïció. Tornada Anit la vo'<sup>2</sup> cantaré ja que em dau es fonament. Anàrem a una vetla que hi `via molta de gent. Segons entenent me donen, no quedà tothom content, que abans de passar molts dies m'ho varen donar entenent, que venien sus a casa a queixar-se fortament, a dir-me que ja no era sa que solia un temps. Jo li torní de resposta: -D'això molt poca por en tenc. No he agraviat ningú amb so meu coneixement, i si ho dius que he fet mudança en tens bastanta raó, que és molt cert que ses persones m'han oblidat per això.- I si valtros voleu sebre per qui és feta sa cançó, feta és per s'enamorat que solia tenir jo, que m'ho havia encomanat, que li fes una cançó. Ses hores desocupades les empliava amb això, i en ser que la cantaré li vui dir aqueixa raó: -Jovenet de fantasia, reparau bé sa cançó, reparau si és polida, que serà es darrer favor, que no vui perdre més temps per qui no s'emplia en jo. Tornada