Els deu manaments
Consivirau quin turment,
que estar privat de la glori.
M'he posat en la memori
De cantar es deu manaments.
El primer és amar a Déu
més que nenguna altra cosa,
que mos donga bon repòs,
allà en el paradís seu.
No trencs els manaments seus,
ai que ditxa que tendràs!
El segon, no juraràs
el nom de ton criador,
antes amb molta d'amor
el ne revenciaràs.1
Santificaràs les festes,
que és el manament tercer
fer feina en dia fener,
missa diumenges i festes.
En el quartè manament,
pare i mare honraràs,
si vols florir i granar
i viure molt llargament.
Si vols sortir de pecat,
pensa en Déu que t'ha creat,
pensa en Déu que t'ha creat,
que ell és mort per ton amor.
El cinquè manament,
tu no mataràs nengú,
tu no mataràs nengú,
que est és un pecat molt grave.
Consivira si n'ets savi
que a mon Déu lleves el braç.
Enc que ho sia quantre gust,
trenca el cor i no la llança.
En ton Déu deixes venjança,
que és un jutge recte i just.
Molts ne moren condemnats
en el sisè manament.
Em causa gran2 sentiment
que en moren molts engolfats.
En el setè manament,
ja és pecat que hem de pensar,
i ens alcançam a robar,
a Déu aclavam les mans.
No porem entrar a la glori
no haguem restetuït,
confessat i penedit
i purgat al Purgatori.
El vuitè, no mentiràs,
tampoc no flastomaràs,
dona no desitjaràs
béns d'altri que fan pecar.
Dona no desitjaràs
és el manament novè
i així ens ensenya la fe
que ell paga cruel pena.
El cantar els deu manaments
són agradables a Déu.
No mermuls es sacerdots,
tots són menistres de Déu,
antes sempre dir bé d'ells
i tenir-los en memori,
que nos hi puguem anar
tots junts a la santa glori.
