Subgènere | Cançons
                            Redoblada
Temàtica | Amorosa.
Subtemàtica | Al·lota declara amor a jove
Cantador | Esperança Orvay. Ca na Pelleva, Sant Jordi de ses Salines. (n. 1862).
Recollit per | Baltasar Samper Marquès i Ramon Morey Antich
Transcrit per | Isidor Marí
Data | 15 d’agost de 1928
Font | Documents de l'Obra del Cançoner C. 99, p.202 i seg. Font de la versió transcrita: "l'obra del cançoner a les Pitiüses. 1928" Materials inèdits del Cançoner Popular de Catalunya recollits a les Pitiüses per Baltasar Samper i Ramon Morey. Municipi de Sant Josep de sa Talaia. Edició a càrrec de Isidor Marí. Desembre de 2017 ISBN 978-84-17212-05-6. Pàg.72-73
En jove, per despedida, una cançó cantaré, anit que em dau `vinentesa i l'ocasió me cau bé. I Jo et vui fer una pregunta, torna'm raó si pot ser, i torna-me-la conforme sa pregunta que et faré: digues-me la veritat, mira que ho coneixeré, que tu em portes enganyada més ara que d'en primer, dant-me bones confiances fer-me creure que em vols bé i em donaràs despedida quan menos me'n temeré; i enc que em dongues despedida, mal no te'n desitjaré, perquè si te'n desitjava no me'n pervendria bé, que la llei de Déu ens mana que per mal hem de fer bé i així hem de gonyar la glori visquent al món si pot ser, i amb aquesta fe hem de viure si som de cor vertader. Tornada II Sa ocasió em cau bé que de present m'has tornat Mira si ets es mateix, bon amor, d'un temps passat, que si ets es que solies no em crec de res 'ver mudat. Aquí estic per obeir-te en tot lo que em demanaràs, ma pressona per servir-te, enc que poc que valga pas. D'altra cosa no en som ama, i aqueixa no la voldries, ja deus estar en confiança de qui et servirà més bé. Si volem tenir alegria demanem lo que convé, no demanem glori en vida, que dos gloris no pot ser. Tornada III Arregala't i perdona, ramell de Déu vertader, que em trob de tu oblidada, i encisat tot lo meu bé. Serà sa darrer vesita que de tu recebiré, sinó que encara tornasses algun dia en caure't bé. En el món hi ha pressones que es fan molt d'ambaixadors, que diuen lo que no saben per fer d'endevinadors, i per això t'han fet creure que es parlar amb jo no et convé. Passa es temps amb alegria, que jo trista em quedaré. Tornada IV Ja ho ets amor benvolguda, sa més que haija vist ni sé. Lo que em turmenta és es veure - jo a la cara t'ho diré- que m'has fet molts de favors i jo no te'ls pagaré, perquè encara que volgués, és molt cert que no podré, que tots són de més valor que ma pressona no té. Dius que estàs enteressat des favors que em vens a fer i també des que m'has fet. Si és veritat lo que diuen i sent així regala't, passa temps amb alegria, es temps que estaré a veure't i es que tendràs més de vida. A onsevuia que sigues, pensa que t'he volgut bé, i te voldré fins es dia que d'aquest món me n'aniré.