Cançoner de les Pitiüses

Ja es gasta sa nostra vida de s'hora ençà que hem nascut. Dormint i vetlant fa via, no s'entretén un minut. I Segueix en aquella via fins arribar an el sepulcr (sic) Llavò semblen que somia, i és Déu que n'ha dispongut i del món fa renuccia [sic] i és per una infinitud. La mort és recta i no mira cap calidat, m'afigur. Ni amic, ni cap amiga que per empenyo el n'excús de morir quan s'hora arriba, i es que no ho creurà, que ho busc. Ni fadrí ni fadrina, ni veiet ni cap rebust, perquè és cosa que no avisa i quan un ho sap, ja ha vengut. Tant pot ser anant-mo'n a missa com venguent, o estar assigut o estar trebaiant per viure, demanant que Déu li ajut O diguent coses per riure i caminant, 'ver caigut, perquè no és mica impossible morir amb una empromptitud, i així, que ningú no es fíiga d'edat ni de llusitut [sic] i convé un pervenir-se i usar sempre de poruc sabent que sa fantasia no hi val, ni sa jovintut. Tornada II Es favor que em demanares casi per amor de Déu, ja em sap mal que m'empliares quan jo no puc, i em sap greu. Ventura que te'n fiares d'un com si fos germà teu, i estic content que et declargues també en so empenyo meu, perquè des modos m'agrades tant per jo com per ell. Llavò es pensament replaces allí on voluntat tens. Ja saps que de moltes classes nostro senyor ha criat gent: de més altes i més baixes, d'honor i d'enteniment. No voldria que pensasses que parl per algun parent, que ho dic perquè no et casasses amb algun home dolent i llavò no te'n queixasses de lo que ara et vaig diguent, enc que en ses meues paraules no has de prendre regiment, que has de preguntar a ton pare equè li va pareguent. Equè li va pareguent, no li desfesses es gust, que seria un sentiment i ferlo que no és degut. Sempre has d'anar agraiguent es favor que tens rebut, apreciar qui t'estima i ala llum del món t'ha duit, que ell et regoneix per fia pes teu bona servitud. Si et ves amb una ruïna, ell se viuria confús de veure que s'alegria tan prompte havies perdut i sa color que tenies ja es "via desmerescut. De sa pena que sofries, no és istrany que et desfigurs, que en parlar de pulmonies un de cada tants ne surt. Sa sang no fa fantasies en envista juga brut a no enganar-la¹ amb sangries o amb certa classe de cuc. Jo he pensat que no planyies sa sang que em "vien begut i nas fet una valentia, d'aquesta te n'has rigut. Molts anys i bons pugues viure i dir-ho an es que ho pregunt. No t'espants i en Déu confia, que és pare de gran virtut. Ni escoltis qui et sentencia, que es metge és un sebre curt I sa llum que t'enllumina no apagar-se t'ha valgut, o Déu cera hi afegia, i això és un percaç ocult. Tornada III Vaja, cor meu, a aviar-ho, que ja és hora que t'afanys, que és tard i no tens reparo que la gent no té descans, i allí on pertén donar-ho toca an es estudiants. Digues que perdonga a l'amo, sa dona i es seus infants, si els hem vengut a dar enfado, amics, vesins i estranys. Demana'ls per un regalo bona sort, salut i quanys, i que Déu tenga cuidado d'ells i tots es crestians. Trebaiem a acostumar-ho a tractar com a germans, i a Déu sempre saludar-lo No serà trebai perdut, que nostro senyor vegila de quin modo hem viscut, mos sent i mos veu continu, d'ell ningú pot anar fuit. Per ell cap cosa impossible que jo sapi no hi ha hagut. Cap trebai li costaria d'hasta fer parlar un mut. Dispensau ma tonteria, ja veis que us he entretengut. De ma poca cortesia dispensau, que més no en duc. La casa i la companyia, cap mal per dir n'he tengut. M'han tractat —no ho mereixia— com un infant complagut, I lo que per jo prendria també els desitj de bon gust. Pare i mare, fiis i fies, gran folgança he conegut. Si es meu parlar us agravia o veis que de l'orde surt, prengueu-m'ho per ignoria. Jo m'esmenaré si puc. Tornada IV Jo us parlaré de Sant Jaume, un mes passat Sant Joan. Mare de Déu, ajudau-me, que ja he penat més d'un any. Tan bona salut tornau-me com sa que tenia abans, i amb piedat perdonau-me si he fet ruïnes o enganys, que jo estic per esmenar-me. Digues, cor meu, que ja ho planys. Jo us ofereix i acceptau-me l'ànima en ses vostres mans, i es pensar millorau-me si he fet es pensaments mals, que no es pot amb picardia anar a enganyar el bon Jesús, que no mos acceptaria si usam fer algun abús i un llavò ho planyeria i se'n quedaria esmús de veure lo que tenia de sa sort que ha corregut, ben eterna i alquerida i per sempre esclavitud. De bon cor deman que ens lliuri a la Mare de Déu de Lluc. Tornada