Cançoner de les Pitiüses

Jo he fet una cançó nova, de dir-la em causa tristor, pe'sa meua enamorada, la duen fora cortó. I La duen a Cala Munta, a lloc de flaca color. Diuen que és hisenda curta, però no l'ha vist nigú. Si percuren bon ofici, tendran es seu viure bo: ventura de ses pinyetes, si encontra algun pinetó. Si ses mates poden beure, creixeran es rabassó. Llavò les 'nirà a gratar-les. per fer-ne un bon senaió, I llavò les durà a Vila, si la sitja li va bo i ses dones de la Marina el cridaran pes balcó: —L'amo, què portau per vendre, tan carregat va es capó?— i es giraran una a s'altra dant-se l'ensolació. No deixant-lo sense dita, n'hi oferiran un sisó, n'hi oferiran dos cinquenes o mig reial de velló, i ell ja correrà a agafar-lo, que ho semblarà un lleó. Se'n 'nirà cap a sa plaça a buscar algun peixet bo. Si s'hi encontra ratjada, ja n'omplirà el senaió, i per llavò en ser a ca seua. ja comença a fer olor, que sa seua greixonera ja en té un dit de cordó, i no és d'ous ni de xuia, no es sap si li fa prou¹ bo, que si l'hi dassen tot d'una li faria mal de cor. Tornada II Tres dies antes d'escridar-la vaig fer un pensament bo, d'anar-li a donar el bon vespre si em dava s'ocasió. En deus estar molt contenta que ara té empleo mellor, que per portar sa bandera ha de mester empenyo bo. S'han travat de cada banda per arreglar-lo mellor: de ses cames de darrere s'ha pelat es travador, perquè enganxa sa barrera en es segon barreró i per això ara el coneixen sa gent de fora cortó. Tornada III Dos dies antes d'escridar-la férem un pensament bo d'anar-li a donar el bon vespre jo i es meu companyó. Trobàrem s'enamorat que hi 'via arribat llavò i estava ben eixancat just damunt un rabassó i 'via trobat peix barat i en duia un gran senaió i es cans de la vesindat prompte en sentiren s'olor. De tan poc que se'n cuidaren, n'hi daren un politxó I l'hidaren pe' s'esquena, per s'entorn de s'escarpó. Lo que us dic, que si voleu, que no me n'heu de dar a jo, i en temps de florir s'estepa ja augmentaràs sa tristor, que t'hauràs menjat ses faves. De blat no en sabràs llavor. Tornada