Cançoner de les Pitiüses

De sa passió defuig, i em persegueix per moments, Però no em poré fer es gust amb s'al·lota que la tenc. I Ja sé que som mal volgut d'alguns de sa seua gent. Sense preguntar he sabut que te'n parlaven sovent, i que t'han reconvengut diguent que vas malament per mor de jo, de fer es gust a s'enamorat que tens. Ells deuen estar creguts que alguna entenció em tens, i si al cas ho ha sabut primer que no jo sa gent. De viure en el món confús bastanta de raó en tenc. Ja saps que havia vengut per ca teua ben sovent i mai no havia cregut que fes cap nosa a sa gent, fins a tant que no han pogut deixar de dar-m'ho entenent. Déu los mantenga salut a tota sa seua gent i a tu també que t'ajut, que si vol, pot fàcilment. I ara com a coneguts també et daré un consei: no vuigues desfer-te es gust per fer-lo an es teus parents, ni entreguis mai en rebuig una llibertat que tens, que ets jove i no t'apressurs ni en res no et despacients. Consivira que has viscut fadrina bastant de temps i mai no havies sabut equè és un enyorament. Jo si per cas l'he tengut, cregues que encara el mantenc. Tornada II Sens passió vertadera no hi ha cap cosa en el món que tranquilisi sa idea d'un jove que tenga amor posada amb una soltera si es dos s'estimen de cor. Tenguem salut, passem pena i grans cavil-lacions, temeguem que no es pervenga desgusts i desunions per causa de males llengos com ha contès an alguns, que després d'estar promesos i en compte de viure junts han quedat per sempre ofesos apreciant-se bastant per causa de ses pregueris de pares o de germans perquè els devia parèixer que per ells era baix grau ver de mesclar sa sang seua amb un de menos caudal. Qui de ser pobre renega ja té un pensar fatal, però sentim a dir sempre que s'ambició és molt gran, i si és un que la pertenga s'ha de viure rabiant, i és necessari comprendre que en aquest món que habitam avui lo venim a veure i demà mo' n'entornam, i es que hi que dguen endarrere per fin també arribaran. Cap cosa conec que tenga una igoldat tan gran, i es que l'ha posat deu sebre que no li quantradiran. Qualsevol hora es pot prendre sa justeci per ses mans i dar-mos la glori eterna, això si mo' la gonyam, o d'altra part fer-mos veure que anam mal si no l'amam. i tu, mentre que ets fadrina, de sa llibertat dispon. Quantra es teu gust no l'entreguis per més combat que et donguin, que és per una infinitud es rebre aquest sagrament, que de tants que l'han rebut crec que de tots los conté, n'hi ha que ho han planyegut i altres que n'estan contents i així que Déu mos ajut, que serà es millor remei. Tornada III Voldria ser entel-ligent i tenir bona memori, que de tot lo que em contén en formaria una histori per anar-me distraguent, ja que no puc d'altre modo. Jo m'hi visc amb pensament, més que alguns no s'afiguren, confiant as mateix temps en Déu, que em traurà de dudes, que si vol, pot fàcilment perdonar ses nostres culpes i dar-mos as mateix temps cada qual lo que es percuri. Tot lo que haiga de ser meu mica de por tenc que em fuixga. Ja vendrà per algun temps si ha de ser sa sort meua. No hi valdrà haver-hi soplons ni pressones que ens van quantra, que així mateix si Déu vol hi sortirem amb la nostra. Sabent això ja tenc prou, jo qued content i conforme i a l'últim veurem es guanys ¹ ane quin quento recorren. Jo si no tenc trumfos bons ja sé ane qui dar sa culpa: ta mare crec que no vol que em gastis ninguna broma. Ja ho he conegut a prou que va bastant recelosa, però just tendrà igual, vui dir que no li importa pensar ni tenir-ne por que et desprecíiguen cap cosa, perquè jo no ho acostum, i a tu menos que ninguna, i a tu menos que ninguna, perquè no en tenc fonament. Ja pos que ho has conegut, que molt en tema no et tenc, i jo tampoc no defuig de dir-te lo que em contén: m'agrades i t'estim molt i no puc dar-t'ho entenent. Enc que no em declar del tot, ja ho pots anar comprenguent. Tornada IV No voldria que tenguesses un desgust per causa meua, perquè tu no t'ho mereixes i a mi em causaria pena. Si per algun dia et vesses anar-hi poc satisfeta, per lo que t'estim pots creure que desitj que no et contenga, que pugues disfrutar sempre d'una alegria completa, tant casada com soltera, des modo que s'ofereixca, que per companyia tengues una pressona decenta. An alguns des de ca teua jo poc los ho dec parèixer, que en ser que venc a ca teua així ho donen a conèixer, perquè hasta volen que seguis de jo un poc ben arrere, o perquè millor jo conegues ja et retiren sa cadira, i et dic que senyes d'aquestes de veure'n m'excusaria. Jo supòs que no m'engeguen, però cap greu los sabria que si aprecii algun gènero que anàs a buscar-lo a Vila o pes voltants de l'esglesi, que hi ha alguna altra botiga; però jo amb s'excusa aqueixa vaig fent alguna vesita, encara que no hi conversi amb tu, que me'n folgaria. Però no deix de comprendre que perjudici et seria, que si no més per enveja tot d'una t'ho retraurien, i així et valdrà si pots excusar que et quantradiguen, i enc que et desfessen es gust no contestar malament, que es respecte estic cregut que és cosa agradable a Déu, o a lo menos m'ho figur. Dau-me raó si la tenc, i si no tampoc no vui cosa d'altre pertén.